Hi ha un punt en qu\u00e8 la conducci\u00f3 deixa de ser el simple exercici de pr\u00e9mer l\u2019accelerador i guiar el volant, en qu\u00e8 sembla que els pneum\u00e0tics van llegint un codi secret a la carretera que ens porta a la destinaci\u00f3, mentre avancem per una successi\u00f3 de revolts i rectes. En aquest cas, a m\u00e9s, afegim a l\u2019experi\u00e8ncia all\u00f2 que es veu per la finestra: serres arrodonides, prats d\u2019altura, parets de pedra calc\u00e0ria, valls que es tanquen cap al Cant\u00e0bric. Ens espera una ruta emocionant.<\/p>\n\n\n\n
Avui decidim explorar la zona nord-est d\u2019Espanya, situant el punt de partida a Pamplona, capital de Navarra, una ciutat amb car\u00e0cter i tradici\u00f3. Des d\u2019all\u00e0, sortim amb la primera llum del mat\u00ed per sortir de l\u2019altipl\u00e0 en direcci\u00f3 a les muntanyes, on l\u2019aire canvia i el prat guanya terreny. En el tra\u00e7at proposat travessarem tres parcs naturals: Aralar, Aizkorri-Aratz i Urkiola, cadascun amb una hist\u00f2ria geol\u00f2gica i una personalitat diferent, per acabar la ruta a Bilbao, capital de Biscaia, a la comunitat aut\u00f2noma del Pa\u00eds Basc. Tant el punt de partida com el punt d\u2019arribada s\u00f3n ciutats amb una oferta cultural que convida a quedar-s\u2019hi.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed que siguem honestos: aquesta \u00e9s una ruta per a matiners. La dist\u00e0ncia directa entre les dues capitals \u00e9s relativament curta, amb prou feines dues hores d\u2019autopista si es fa per un tra\u00e7at directe, per\u00f2 els desviaments cap als parcs converteixen la jornada en una altra cosa, en un d\u2019aquells dies en qu\u00e8 poses realment a prova el teu esperit explorador. A canvi de l\u2019esfor\u00e7, el premi \u00e9s un recorregut complet per la muntanya basca: prats i bordes a Aralar, pedra calc\u00e0ria i santuari a Aizkorri-Aratz, silenci i grans parets rocoses a Urkiola.<\/p>\n\n\n\n
Recorrerem la ruta tram a tram, guiant-te per les carreteres en cada punt, perqu\u00e8 puguis repetir-la i afrontar el repte, o adaptar-la al teu propi ritme. I et fem un advertiment: quan et trobis davant de la ria de Bilbao probablement entendr\u00e0s per qu\u00e8 la majoria recomana quedar-se a dormir a la ciutat, per continuar coneixent-la l\u2019endem\u00e0, abans d\u2019emprendre el retorn a Pamplona. Aix\u00ed que preparem l\u2019equip, la ruta i la ment per a l\u2019aventura.<\/p>\n\n\n\n
Per evitar confusions, el millor \u00e9s revisar els n\u00fameros. La ruta completa, amb els tres desviaments cap als parcs, suma al voltant de 240 km i entre 4 i 5 hores de conducci\u00f3 neta. A aix\u00f2 cal afegir-hi les parades: una caminada i una visita a cada parc, la compra del formatge, el caf\u00e8, les fotos que no estaven previstes. El resultat \u00e9s una jornada de deu a dotze hores, i per aix\u00f2 insistim en la sortida matinera: deixar Pamplona cap a les 07:00 h \u00e9s la difer\u00e8ncia entre gaudir d\u2019Aralar amb la boira aixecant-se i arribar-hi quan el sol ja \u00e9s ben alt.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a l\u2019equipament, no hi ha grans misteris, per\u00f2 s\u00ed detalls que marquen la difer\u00e8ncia. No \u00e9s com la ruta de la Costa da Morte<\/a>, ni com la ruta dels Pirineus<\/a>; t\u00e9 les seves pr\u00f2pies recomanacions: cal\u00e7at c\u00f2mode i amb bona adher\u00e8ncia que aguanti herba, fang i pedra, perqu\u00e8 la muntanya basca humida ho \u00e9s fins i tot a l\u2019agost. Una capa d\u2019abric i una jaqueta impermeable sempre a la motxilla; encara que el dia es llevi ser\u00e8 a Pamplona, la zona cant\u00e0brica t\u00e9 el seu propi clima i els ports solen rebre una pluja fina que no sempre apareix a les previsions, ja que es tracta d\u2019una nuvolositat molt baixa i poc densa. Aigua, alguna cosa per fer un p\u00edcnic i tamb\u00e9 diners en efectiu a la butxaca, perqu\u00e8 moltes bordes venen formatge a la manera de sempre, sense dat\u00e0fon i sense cartell, amb una campaneta i una persona que sap el que fa.<\/p>\n\n\n\n El clima mereix un par\u00e0graf propi, perqu\u00e8 \u00e9s un dels aspectes t\u00e8cnics de la ruta. Sortim de Navarra amb un clima m\u00e9s continental, sec i de contrastos, i en pocs quil\u00f2metres entrem de ple en una zona de clima atl\u00e0ntic. A la primavera i la tardor, els parcs mostren els seus colors m\u00e9s bonics, per\u00f2 tamb\u00e9 el seu clima m\u00e9s inestable; a l\u2019estiu, els dies s\u00f3n llargs i la calor \u00e9s menys intensa a les zones elevades, tot i que la boira de primera hora a Lizarrusti o a Urkiola \u00e9s gaireb\u00e9 una cita fixa. Conv\u00e9 mirar la previsi\u00f3 la nit anterior i acceptar que en aquest pa\u00eds el clima forma part del paisatge.<\/p>\n\n\n\n Finalment, dos apunts t\u00e8cnics sobre el cotxe i la carretera. L\u2019AP-636 i els trams guipuscoans de l\u2019AP-1 tenen peatge mitjan\u00e7ant el sistema Bidegi, amb pagament electr\u00f2nic per lectura de matr\u00edcula o dispositiu, aix\u00ed que \u00e9s bo con\u00e8ixer-ne el cost i portar la matr\u00edcula neta. I tot i que l\u2019asfalt de les carreteres de muntanya est\u00e0 en general en molt bon estat, com assenyalen molts viatgers, hi ha trams estrets i revolts sense visibilitat on conv\u00e9 conduir amb tranquil\u00b7litat i precauci\u00f3. Omple el dip\u00f2sit a Pamplona o a Beasain, revisa les pressions i els frens abans de sortir i descarrega els mapes al tel\u00e8fon, perqu\u00e8 a les zones altes dels parcs la cobertura apareix i desapareix al seu aire. Recorda que al centre de Pamplona podr\u00e0s trobar dos tallers Rodi Motor Services<\/a> on pots fer una revisi\u00f3 abans del viatge. Mai no est\u00e0 de m\u00e9s. Ara, som-hi!<\/p>\n\n\n\n El primer tram \u00e9s important no sempre pel paisatge, sin\u00f3 perqu\u00e8 marca el to de la jornada. La d\u2019avui \u00e9s una ruta especialment llarga, aix\u00ed que es recomana comen\u00e7ar amb energia. L\u2019AP-15 surt de Pamplona encara adormida i, en un quart d\u2019hora, ens deixa a Irurtzun, on l\u2019A-10 s\u2019endinsa per la vall de Sakana entre les serres d\u2019Aralar i Andia. \u00c9s una autovia que travessa la vall, amb els pobles de la Barranca desfilant a un costat i la muralla verda d\u2019Aralar creixent cap al nord. Es gaudeix molt m\u00e9s quan saps a trav\u00e9s de quin espectacle geogr\u00e0fic t\u2019est\u00e0s obrint pas. Passat Etxarri-Aranatz, a Arbizu, la carretera passa a ser la NA-120 i comen\u00e7a la part seriosa: una pujada suau entre fagedes que guanya altura sense pressa i ens deixa al port de Lizarrusti<\/a>, el l\u00edmit entre Navarra i Guip\u00fascoa i una de les portes del parc.<\/p>\n\n\n\n A Lizarrusti, la carretera canvia de nom i es converteix en la GI-2120. Baixem uns quil\u00f2metres pels barris alts d\u2019Ataun fins a arribar al desviament d\u2019Arrondo, que \u00e9s el que ens interessa: una carretera estreta i amb molt d’encant que puja al coll d\u2019Urkillaga i s\u2019endinsa de ple al cor d\u2019Aralar<\/a>, als voltants de l\u2019embassament de Lareo. En poc m\u00e9s d\u2019una hora de moto des de Pamplona aparquem entre prats, amb l\u2019aigua de l\u2019embassament que s’entreveu entre els arbres i les pastures pujant cap als cims.<\/p>\n\n\n\n Aralar \u00e9s exactament el que expliquen aquells que l\u2019han visitat: un lloc on es poden fer infinitat de rutes. Nosaltres, ambel temps limitat de qu\u00e8 disposem, triem un passeig curt pels voltants de Lareo: una volta tranquil\u00b7la entre bordes, ramats que pasturen lliurement i fagedes, amb el so constant dels esquellots i la llum canviant amb cada n\u00favol. Fins i tot en versi\u00f3 curta, el parc ofereix el m\u00e9s caracter\u00edstic del seu paisatgel: l\u2019ondulaci\u00f3 de la pastura sobre el carst, les bordes repartides com punts d\u2019un relat i l\u2019horitz\u00f3 de cims que marquen la frontera entre Navarra i Guip\u00fascoa.<\/p>\n\n\n\n Les bordes s\u00f3n, a m\u00e9s, l\u2019altra gran cita de la parada. En aquest costat del parc, als peus del Txindoki, encara hi ha qui elabora formatge amb els gestos de sempre, i \u00e9s possible comprar-lo directament, als productors de la zona. Val la pena endur-se una pe\u00e7a embolicada per al viatge: pocs records de viatge s\u00f3n tan aut\u00e8ntics com un formatge que no ha sortit de la muntanya que el va veure n\u00e9ixer. Una viatgera que vam llegir abans de venir ho resumia amb gr\u00e0cia: a Aralar es poden observar diferents bordes, comprar formatge als peus del Txindoki i, en connectar amb Navarra, els paisatges canvien i tot \u00e9s preci\u00f3s. Ho confirmem punt per punt.<\/p>\n\n\n\n Amb el formatge al maleter i despr\u00e9s de la caminada, desfem el cam\u00ed fins a Arrondo, on la GI-2120 ens espera per continuar la ruta. Entre parada i passeig, el primer parc s\u2019end\u00fa unes dues hores i mitja del mat\u00ed, ben invertides. Aralar queda enrere i, al davant, el segon.<\/p>\n\n\n\n El segon tram \u00e9s curt en quil\u00f2metres, pro pl\u00e8 de contrastos. Sortim per la GI-2120, que despr\u00e9s de Beasain i Ormaiztegi es converteix en l\u2019AP-636. L\u2019AP-636, l\u2019autovia de Deskarga, travessa el cor de Guip\u00fascoa amb la flu\u00efdesa caracter\u00edstica d\u2019aquestes viess, i a Bergara enllacem amb l\u2019AP-1. Poc despr\u00e9s arriba el desviament a l\u2019esquerra que ens interessa: la GI-2630, que, despr\u00e9s de deixar enrere O\u00f1ati, comen\u00e7a a pujar, i amb cada revolt canvia el to del paisatge. El prat d\u2019Aralar queda enrere; al davant s\u2019obre el paisatge calcari d\u2019Aizkorri-Aratz<\/a>, m\u00e9s dur, m\u00e9s vertical, m\u00e9s dram\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n L\u2019arribada a Arantzazu \u00e9s un d\u2019aquells moments que justifiquen el dia sencer. El santuari de la Mare de D\u00e9u d\u2019Arantzazu<\/a> apareix al fons de la vall, unit a la muntanya, imponent, i l\u2019adjectiu \u00e9s d\u2019una viatgera que el va visitar abans que nosaltres, tot i que no podr\u00edem definir-lo millor: el conjunt arquitect\u00f2nic sembla sorgir de la mateixa roca. La bas\u00edlica contempor\u00e0nia, amb les seves portes de Chillida i els ap\u00f2stols d\u2019Oteiza, desconcerta qui espera un santuari convencional: aqu\u00ed l\u2019art d\u2019avantguarda i la fe de segles conviuen amb una naturalitat que nom\u00e9s es dona en aquest pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n El parc, a m\u00e9s, est\u00e0 molt ben cuidat i \u00e9s bell\u00edssim, amb asfalt en bon estat i alguns trams m\u00e9s estrets, i ofereix infinitat de recorreguts per a qui arriba amb m\u00e9s temps que nosaltres. Ens conformem amb un passeig breu pels voltants del santuari, entre fagedes i miradors sobre les gorges de la vall, amb les parets del mass\u00eds d\u2019Aizkorri<\/a> com a tel\u00f3 de fons. \u00c9s el mass\u00eds que dona nom al parc i que amaga a les seves entranyes alguns dels sistemes de coves m\u00e9s profunds de la pen\u00ednsula; vist des de baix, amb la tarda encara lluny, imposa aquella barreja de respecte i grandiositat que tenen les grans muntanyes.<\/p>\n\n\n\n Abans d\u2019arrencar, una \u00faltima mirada als pobles del cam\u00ed. O\u00f1ati (o O\u00f1ate), amb la seva pla\u00e7a elegant i la seva universitat, \u00e9s un d\u2019aquells pobles bonics que la ruta deixa com a promesa per a un altre dia, i la mateixa GI-2630, entre Legazpi i O\u00f1ati, funciona com una petita antologia de la muntanya mitjana basca: caserius, molins, castanyers, boira que puja de les valls. Per\u00f2 el dia no perdona i ens espera la seg\u00fcent parada de la ruta. Tornem a l\u2019AP-1 amb la sensaci\u00f3 de deixar alguna cosa pendent, que \u00e9s la millor manera d\u2019anar-se\u2019n d\u2019un lloc com aquest: amb la promesa de tornar.<\/p>\n\n\n\n El tercer tram comen\u00e7a amb un retorn que podria semblar un pas enrere al mapa, per\u00f2 no ho \u00e9s: tornar a l\u2019AP-1 en direcci\u00f3 a Mi\u00f1ano i Vit\u00f2ria \u00e9s la manera daccedir l\u2019A-623 des del sud i travessar el Parc Natural d\u2019Urkiola<\/a> pel seu port, que \u00e9s exactament el que busc\u00e0vem. El canvi de prov\u00edncia es nota a l\u2019horitz\u00f3: \u00c0laba s\u2019obre amb els seus camps i el seu ritme m\u00e9s pausat, i l\u2019A-623 comen\u00e7a aviat a guanyar altura entre rouredes i fagedes, primer cap a Otxandio i despr\u00e9s cap al port.<\/p>\n\n\n\n Urkiola \u00e9s el m\u00e9s \u00edntim dels tres parcs. Destaca pel seu paisatge muntany\u00f3s, el seu santuari i les impressionants vistes de l\u2019Anboto<\/a>, la gran muntanya del Durangaldea i morada, segons la tradici\u00f3, de la deessa Mari, la senyora m\u00e9s antiga de la mitologia basca. El lloc t\u00e9 aquella qualitat que una visitant va descriure millor que ning\u00fa: \u00e9s un d\u2019aquells indrets on ve de gust quedar-s\u2019hi una estona m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Vam fer el que ella va fer i el que recomanem a qui arribi amb el temps tan ajustat com nosaltres: passejar sense pressa pels racons que envolten el santuari, seure una estona a contemplar l\u2019entorn, escoltar el silenci. L\u2019espai est\u00e0 molt ben cuidat, amb senders agradables, i l\u2019aigua, la vegetaci\u00f3 i el silenci fan la resta. No \u00e9s estrany trobar-se amb ciclistes pujant el port amb aquell ritme tranquil de qui ja ho ha fet moltes vegades, perqu\u00e8 per als amants del ciclisme aquesta pujada \u00e9s una cita imprescindible. I al costat del santuari, la pedra situada davant del santuari, al voltant de la qual, segons la tradici\u00f3, cal fer diverses voltes per trobar parella, afegeix al passeig un somriure que no esper\u00e0vem.<\/p>\n\n\n\n La baixada cap a Durango<\/a> per la BI-623 \u00e9s el comiat de la muntanya. La carretera perd altura entre pinedes, la vall s\u2019obre i, amb ella, arriba el primer tr\u00e0nsit de la tarda. A Durango enllacem amb l\u2019AP-8 amb la sensaci\u00f3 que el dia entra en el seu \u00faltim cap\u00edtol i que la muntanya, enrere, comen\u00e7a a convertir-se en record. El cansament ens trepitja els talons.<\/p>\n\n\n\n L\u2019\u00faltim tram \u00e9s breu i ple de petits detalls. L\u2019AP-8 discorre entre turons verds i, a l\u2019altura d\u2019Amorebieta, voreja el Belatxikieta<\/a>, aquella muntanya modesta i estimada per la gent de la zona, un cl\u00e0ssic de les passejades locals. Vista des del cotxe, amb la llum ja baixa de la tarda, sembla el comiat de la muntanya: un petit cim que sembla observar el tr\u00e0nsit, com si el pa\u00eds volgu\u00e9s recordar-nos que aqu\u00ed, a pocs minuts de l\u2019asfalt, sempre hi ha un sender que puja cap al silenci.<\/p>\n\n\n\n Poc despr\u00e9s, enllacem amb la N-637 i el paisatge canvia de pell: pol\u00edgons, pobles, la densitat creixent de la metr\u00f2poli. I aleshores, gaireb\u00e9 sense av\u00eds, apareix Bilbao<\/a>, amb la seva ria, els seus ponts, la seva barreja de ferro i avantguarda. El contrast \u00e9s l\u2019acord final de la ruta: comencem el dia entre les pastures d\u2019altura de Navarra i l\u2019acabem davant d\u2019un dels paisatges urbans m\u00e9s vius del nord. Poques rutes concentren tant en tan pocs quil\u00f2metres. I ens faltarien par\u00e0grafs i p\u00e0gines per parlar de tot el que vam trobar a Bilbao. \u00c9s un lloc que mereix m\u00e9s d\u2019una visita a la vida.<\/p>\n\n\n\n Una ruta aix\u00ed, amb autopista i muntanya el mateix dia, demana algunes idees clares de seguretat, especialment si es fa en moto, perqu\u00e8 el conductor est\u00e0 m\u00e9s exposat a les condicions de la carretera.<\/p>\n\n\n\nPrimer tram: de Pamplona al Parc Natural d\u2019Aralar (55 minuts de conducci\u00f3 + 1,5 h de passeig)<\/h3>\n\n\n\n
Segon tram: d\u2019Aralar a Aizkorri-Aratz (1 h 15 min de viatge + 1 h 15 min de passeig)<\/h3>\n\n\n\n
Tercer tram: d\u2019Aizkorri-Aratz a Urkiola per l\u2019A-623 (2 h i 10 min en total)<\/h3>\n\n\n\n
\u00daltim tram: de Durango a Bilbao per l\u2019AP-8 i la N-637<\/h3>\n\n\n\n
Consells de seguretat<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
L\u2019esperit de la ruta<\/h2>\n\n\n\n