A vegades, l\u2019exercici de planificaci\u00f3 d\u2019una ruta pot comen\u00e7ar amb una idea senzilla. En aquest cas, el nostre punt de partida va ser la voluntat de seguir el curs del riu Francol\u00ed, remuntant-ne el cabal, des de Tarragona cap a l\u2019interior. Per\u00f2 si f\u00e9ssim aquest tra\u00e7at, la ruta perdria l\u2019\u00e0nima d\u2019un veritable circuit; per aix\u00f2 la vam replantejar per establir par\u00e0metres atractius que inclouen transicions. La m\u00e0gia de viatjar sobre dues rodes rau en la continu\u00eftat, en la sensaci\u00f3 d\u2019avan\u00e7ar cap a un punt determinat sense haver de desfer la ruta a la tornada.<\/p>\n\n\n\n
Primer calia analitzar b\u00e9 el mapa i entendre la geografia del territori perqu\u00e8 la ruta inicial pogu\u00e9s cr\u00e9ixer. Finalment, vam deixar enrere la idea d\u2019una ruta en l\u00ednia recta i vam convertir el tra\u00e7at en un circuit que abra\u00e7a la diversitat paisatg\u00edstica de l\u2019interior de Catalunya. Vam decidir connectar la humitat de la vall del Francol\u00ed amb l\u2019aridesa mineral de les Garrigues per acabar ascendint cap als boscos de les muntanyes de Prades. \u00c9s un viatge que t\u00e9 com a objectiu contemplar i connectar amb els canvis de llum, les diferents textures de l\u2019asfalt i les aromes de l\u2019entorn.<\/p>\n\n\n\n
Com \u00e9s habitual en altres rutes, com la ruta d\u2019Osca<\/a> o la de la Costa da Morte<\/a>, hem estructurat el recorregut en trams d\u2019una hora de conducci\u00f3, el temps just per exercitar la concentraci\u00f3 i mantenir un ritme que permeti gaudir de la mec\u00e0nica dels revolts i les rectes. De tant en tant, tamb\u00e9 atenem la necessitat genu\u00efna d\u2019estirar les cames, prendre un caf\u00e8 o simplement connectar amb l\u2019entorn abans de tornar a donar-li al contacte.<\/p>\n\n\n\n Cada ruta \u00e9s diferent. Fins i tot la mateixa ruta, feta en dies diferents, pot sentir-se diferent. Aquest circuit no \u00e9s una simple sortida dominical per carreteres conegudes, sin\u00f3 un recorregut que travessa microclimes, tipus d\u2019asfalt i entorns geogr\u00e0fics diferents, que exigeixen una preparaci\u00f3 adequada, tant del pilot com de la m\u00e0quina.<\/p>\n\n\n\n Al llarg de la ruta, les condicions clim\u00e0tiques canvien notablement: de l\u2019ambient mediterrani de Tarragona es passa al clima m\u00e9s sec i continentalitzat de les Garrigues, abans d\u2019ascendir cap a les muntanyes de Prades i La Mussara. Aix\u00f2 significa que sortir\u00e0s de Tarragona amb una temperatura que pot superar els trenta graus i una humitat notable, per trobar-te tot just dues hores despr\u00e9s amb un aire m\u00e9s sec i fresc a les Garrigues, i finalment amb un descens t\u00e8rmic significatiu en ascendir cap a Prades i La Mussara. La difer\u00e8ncia entre la costa i la muntanya pot arribar f\u00e0cilment als deu o dotze graus. \u00c9s fonamental vestir-se per capes<\/strong>, utilitzant una jaqueta t\u00e8cnica amb ventilaci\u00f3 que pugui adaptar-se a aquests canvis. Un folre interior desmuntable o una samarreta t\u00e8cnica transpirable sota la jaqueta marcar\u00e0 la difer\u00e8ncia entre un viatge c\u00f2mode i un amb l\u2019esquena feta una bassa.<\/p>\n\n\n\n L\u2019equipament ha de ser integral i pensat per a la versatilitat. Casc homologat, preferiblement integral o modular amb pantalla antiempa\u00f1ament, ja que la humitat matinal a les valls es pot condensar r\u00e0pidament. Guants amb bona ventilaci\u00f3 per\u00f2 amb proteccions r\u00edgides als artells. Botes de canya alta que protegeixin el turmell a les zones de revolts t\u00e8cnics. Pantalons amb proteccions als genolls i als malucs. I, una cosa que molts obliden, una ronyonera o motxilla petita amb almenys un litre i mig d\u2019aigua. La hidrataci\u00f3 a les zones de sec\u00e0, on les gasolineres s\u00f3n escasses, \u00e9s una cosa que cal tenir a m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Les revisions pr\u00e8vies de la motocicleta s\u00f3n imprescindibles. Comen\u00e7a pels pneum\u00e0tics: revisa\u2019n la pressi\u00f3 en fred i verifica\u2019n el desgast, especialment als flancs, ja que els revolts de Prades castigaran aquesta zona. Comprova l\u2019estat de les pastilles de fre i el nivell del l\u00edquid, perqu\u00e8 els descensos prolongats des de La Mussara exigiran un sistema de frenada en perfectes condicions. Revisa la tensi\u00f3 i la lubricaci\u00f3 de la cadena, o el nivell d\u2019oli si la teva moto t\u00e9 transmissi\u00f3 per cardan o corretja. Verifica el funcionament de tots els llums, inclosos els intermitents, ja que a les carreteres secund\u00e0ries la visibilitat \u00e9s clau. I, finalment, porta sempre un kit b\u00e0sic d\u2019eines, un compressor port\u00e0til i, si \u00e9s possible, un kit de reparaci\u00f3 de punxades. La ruta no \u00e9s especialment complexa, per\u00f2 \u00e9s millor sortir preparat. Som-hi, doncs, en marxa.<\/p>\n\n\n\n Tarragona<\/a> \u00e9s una ciutat amb una hist\u00f2ria que probablement es projecta m\u00e9s enll\u00e0 del que els llibres poden recordar; situada a 93 km al sud de Barcelona, la que va ser una capital clau de l\u2019Imperi Rom\u00e0 \u00e9s avui un nucli portuari i petroqu\u00edmic que conserva monuments que han estat declarats patrimoni de la humanitat. Les seves platges, a m\u00e9s, la converteixen per si mateixa en una atracci\u00f3 tur\u00edstica: la preciosa Costa Daurada. Val la pena rec\u00f3rrer-la abans o despr\u00e9s de fer el circuit. Per\u00f2 nosaltres no busquem les multituds, sin\u00f3 tot el contrari. Almenys, avui no.<\/p>\n\n\n\n Des del centre de Tarragona, agafar l\u2019A-27 en direcci\u00f3 nord \u00e9s el primer pas per deixar enrere el bullici costaner i endinsar-se en la columna vertebral de la prov\u00edncia. Aquesta autopista \u00e9s moderna, de tra\u00e7at fluid i ferm impecable, cosa que permet establir un ritme de creuer relaxat mentre la ment es prepara per al viatge. Durant aquests primers minuts, el paisatge experimenta una transici\u00f3 subtil per\u00f2 constant. La vegetaci\u00f3 de ribera, pr\u00f2pia del clima costaner, va donant pas als primers cultius de sec\u00e0 i a les terres m\u00e9s obertes de la Conca de Barber\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Quan h\u00e0giu passat la Plana, els relleus comen\u00e7aran a envoltar-vos per tots dos costats i, en arribar a l\u2019altura de Montblanc<\/a>, la silueta de les muntanyes comen\u00e7a a perfilar-se a l\u2019horitz\u00f3. La capital de la Conca de Barber\u00e0 actua com un portal temporal. El seu recinte emmurallat ens recorda que estem entrant en un territori amb una hist\u00f2ria profunda. Tanmateix, encara no ens aturem. Des de Montblanc, agafem l\u2019AP-2 en direcci\u00f3 a Lleida. Tot i que tornar a una via d\u2019alta capacitat pugui semblar un pas enrere en l\u2019ess\u00e8ncia motera, aquest segment \u00e9s fonamental per connectar les conques fluvials i salvar la dist\u00e0ncia fins al cor de les Garrigues de manera segura i eficient. El tr\u00e0nsit en aquest segment sol ser lleuger, cosa que permet gaudir de la capacitat de viatge de la motocicleta. En altres paraules, gaudeix del tram de velocitat.<\/p>\n\n\n\n El paisatge que acompanya aquesta segona meitat de l\u2019hora \u00e9s el de les grans planes agr\u00edcoles catalanes. Els camps de vinya deixen pas progressivament al mar d\u2019oliveres que caracteritza l\u2019entrada a les Garrigues. La llum en aquesta zona \u00e9s particular, molt neta i directa, cosa que fa que els contrastos entre el verd platejat de les oliveres i el vermell de la terra siguin espectaculars. La sortida de l\u2019AP-2 cap a les Borges Blanques ens introdueix a la capital de la comarca, famosa per la seva oliva arbequina i per la seva arquitectura de pedra seca. Aquest \u00e9s el moment perfecte per a la primera parada. El motor es refreda, el cos s\u2019estira i el pilot es prepara per abandonar definitivament les grans vies i endinsar-se en la xarxa de carreteres secund\u00e0ries, el veritable terreny de joc d\u2019aquesta ruta.<\/p>\n\n\n\n En agafar la C-233, la naturalesa del viatge canvia radicalment. Aquesta carretera comarcal \u00e9s un exemple perfecte de via d\u2019enlla\u00e7 rural. L\u2019asfalt \u00e9s m\u00e9s estret, els vorals s\u00f3n inexistents en molts trams i el tra\u00e7at comen\u00e7a a ondular suaument, obligant a treballar amb l\u2019accelerador i els frens. Passem per Castelldans<\/a>, un poble que sembla haver estat constru\u00eft directament a partir d\u2019una veta de roca, i continuem cap al nostre primer gran objectiu geogr\u00e0fic: la presa de l\u2019Albag\u00e9s<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Els primers vint minuts d\u2019aquest bloc s\u00f3n un exercici d\u2019anticipaci\u00f3. Els revolts de radi ampli s\u2019encadenen amb algunes lla\u00e7ades m\u00e9s tancades, tot plegat envoltat d\u2019un paisatge auster, on la pedra seca n\u2019\u00e9s la protagonista absoluta. La vegetaci\u00f3 \u00e9s baixa, resistent a la sequera, i els ametllers marquen el ritme visual. El final d\u2019aquest subtram \u00e9s un premi per als sentits. La presa de l\u2019Albag\u00e9s apareix de sobte, encaixonada entre els barrancs. El pant\u00e0 del riu Set ofereix un contrast brutal amb l\u2019aridesa de l\u2019entorn. L\u2019aigua quieta, reflectint el cel, crea un recer de pau absoluta, una pausa visual abans de continuar. Amb la motocicleta encara en silenci, venen ganes de quedar-s\u2019hi. Per\u00f2 encara queda paisatge per veure.<\/p>\n\n\n\n Un cop superada la presa, comen\u00e7a el tram m\u00e9s exclusiu i menys conegut de tota la ruta. En lloc de buscar la carretera principal, ens endinsem per la carretera de la Vall de Sisquella. Aquest \u00e9s el tipus de via que nom\u00e9s es descobreix quan es viatja sense presses i s\u2019estudia el mapa amb detall. La carretera s\u2019estreny, el tr\u00e0nsit \u00e9s pr\u00e0cticament nul i el tra\u00e7at serpenteja seguint la topografia capriciosa de la vall. Aqu\u00ed no hi ha pressa; el l\u00edmit de velocitat \u00e9s un suggeriment per gaudir de la flu\u00efdesa. Els pins carrassers comencen a guanyar terreny a les oliveres, i l\u2019aroma de resina i terra seca es barreja en l\u2019aire.<\/p>\n\n\n\n En sortir de la vall, enllacem amb la LP-7032 a Cervi\u00e0 de les Garrigues, una carretera local que actua com a fil conductor cap a l\u2019Albi i posteriorment cap a el Vilosell<\/a>. L\u2019Albi, amb el seu imponent castell-palau<\/a> dels Boixadors, domina el paisatge des de les altures. A mesura que avancem cap al Vilosell, el paisatge comen\u00e7a a canviar de nou. Deixem enrere l\u2019aridesa absoluta de les Garrigues i comencem a notar un augment de la vegetaci\u00f3. El Vilosell marca el final de l\u2019etapa garriguenca i el llindar d\u2019entrada als contraforts de les muntanyes de Prades. L\u2019aire es torna lleugerament m\u00e9s fresc, i la humitat del bosc comen\u00e7a a insinuar-se en l\u2019ambient, marcant el moment ideal per a una segona parada, reposar l\u00edquids i admirar l\u2019arquitectura rural de pedra abans de l\u2019ascens.<\/p>\n\n\n\n El canvi de comarca i de paisatge es fa evident en agafar la TV-7004 cap a Vallclara. Aquest petit municipi, enfilat al vessant de la muntanya, \u00e9s una de les joies ocultes de la ruta. La carretera baixa i puja amb suavitat, envoltada de boscos de pi i roure. La TV-7002 pren el relleu a Vimbod\u00ed. La conducci\u00f3 en aquest tram \u00e9s un plaer per a la vista. Els tons verds dominen l\u2019espectre, un alleujament visual despr\u00e9s dels ocres i grisos de les Garrigues. La carretera \u00e9s ampla, amb un bon ferm i un tra\u00e7at que combina rectes r\u00e0pides amb revolts de radi variable. \u00c9s el tipus de tram on la moto se sent lleugera i suau.<\/p>\n\n\n\n L\u2019arribada a Vimbod\u00ed i l\u2019entrada a l\u2019entorn del Reial Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet<\/a> \u00e9s un dels moments culminants del viatge. La silueta del monestir, amb les seves torres i muralles, imposa un respecte silenci\u00f3s. Poblet no \u00e9s nom\u00e9s una destinaci\u00f3 tur\u00edstica, sin\u00f3 un punt d\u2019inflexi\u00f3 geogr\u00e0fic i hist\u00f2ric. L\u2019eco del motor entre els seus murs mil\u00b7lenaris crea una paradoxa fascinant que enriqueix l\u2019experi\u00e8ncia del viatge. Pren-te uns minuts i recorre\u2019l.<\/p>\n\n\n\n Deixem enrere la hist\u00f2ria i la contemplaci\u00f3 per endinsar-nos en el tram m\u00e9s purament motard de tota la ruta. La T-700 ascendeix des de Poblet cap a Prades<\/a>, i \u00e9s aqu\u00ed on els revolts comencen a parlar l\u2019idioma preferit dels motociclistes. L\u2019asfalt \u00e9s excel\u00b7lent, el tra\u00e7at \u00e9s fluid i l\u2019entorn \u00e9s un t\u00fanel vegetal de pins, castanyers i avellaners. Aquests minuts s\u00f3n un exercici de ritme i flu\u00efdesa. La T-700 exigeix concentraci\u00f3, no pel perill, sin\u00f3 per la bellesa dels seus revolts encadenats. Cada sortida de revolt \u00e9s una oportunitat per escoltar el motor i sentir la tracci\u00f3, en un entorn que convida a omplir els pulmons.<\/p>\n\n\n\n En arribar a Prades, la carretera no s\u2019acaba, sin\u00f3 que es transforma en la T-704 cap a La Mussara<\/a>. Aquest \u00e9s el colof\u00f3 de la conducci\u00f3 de muntanya. A mesura que ascendim, el bosc deixa pas als penya-segats i a les formacions rocoses caracter\u00edstiques del parc natural. Les vistes s\u2019obren de manera espectacular. Des de les altures de La Mussara, es pot contemplar la immensitat del Camp de Tarragona i, en dies clars, la l\u00ednia del mar Mediterrani. La sensaci\u00f3 de domini sobre el territori, d\u2019haver ascendit des de la vall del riu fins als n\u00favols, \u00e9s la millor recompensa que un motard pot obtenir. \u00c9s el moment perfecte per a la gran parada del viatge, la fotografia obligat\u00f2ria i el gaudi de l\u2019aire pur de la muntanya abans d\u2019iniciar el descens.<\/p>\n\n\n\n El descens des de La Mussara marca l\u2019inici de la tornada, per\u00f2 no per aix\u00f2 perd el seu encant. La carretera baixa cap a Vilaplana i l\u2019Aleixar, enlla\u00e7ant finalment amb la T-11. Aquesta via \u00e9s una de les millors carreteres de la prov\u00edncia pel que fa a infraestructura. Ampla, amb vorals generosos i un tra\u00e7at r\u00e0pid, la T-11 ens porta des de la muntanya fins a la perif\u00e8ria de la costa en un obrir i tancar d\u2019ulls. La conducci\u00f3 aqu\u00ed \u00e9s relaxada, una recompensa despr\u00e9s de l\u2019esfor\u00e7 t\u00e8cnic de l\u2019ascens, permetent que la moto flueixi amb suavitat mentre el paisatge es va transformant de nou.<\/p>\n\n\n\n L\u2019arribada a Reus<\/a> suposa la transici\u00f3 final cap a l\u2019entorn urb\u00e0 i costaner. L\u2019arquitectura modernista de la ciutat es deixa entreveure mentre ens dirigim cap als accessos de l\u2019AP-7. Des d\u2019all\u00e0, agafem l\u2019autopista en direcci\u00f3 sud per als \u00faltims minuts del viatge. El tr\u00e0nsit pot ser m\u00e9s dens en aquest tram final, cosa que exigeix tornar al mode de conducci\u00f3 defensiva i atenta, reajustant la ment al ritme de la vida quotidiana.<\/p>\n\n\n\n L\u2019entrada de nou a Tarragona, amb el mar apareixent a l\u2019horitz\u00f3 i la brisa salada tornant a colpejar la visera del casc, tanca el cercle. El comptaquil\u00f2metres haur\u00e0 registrat prop de 200 quil\u00f2metres, per\u00f2 la sensaci\u00f3 ser\u00e0 la d\u2019haver recorregut tot un m\u00f3n. Hem passat de la plana costanera a l\u2019aridesa de les Garrigues, hem travessat valls amagades i hem ascendit fins als penya-segats de Prades, tot respectant el ritme biol\u00f2gic i mec\u00e0nic de parades cada hora.<\/p>\n\n\n\n Rec\u00f3rrer aquesta ruta amb seguretat exigeix comprendre que no totes les carreteres per les quals transitem presenten els mateixos riscos.<\/p>\n\n\n\n Quan apagues el motor en tornar a Tarragona, el primer que perceps no \u00e9s el cansament, sin\u00f3 una mena de plenitud silenciosa i senzilla. Aquest circuit no ha estat nom\u00e9s un despla\u00e7ament d\u2019un punt a un altre. Ha estat un recorregut per la diversitat geol\u00f2gica, clim\u00e0tica i humana de l\u2019interior de Catalunya, travessant territoris de Tarragona i Lleida, que molts creuen con\u00e8ixer, per\u00f2 que amaga racons d\u2019una bellesa colpidora. Has passat del salnitre del Mediterrani al silenci mineral de les Garrigues, has travessat valls que semblen oblidades pel temps i has ascendit fins als penya-segats des dels quals es domina tota la costa.<\/p>\n\n\n\n L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una ruta com aquesta es mesura m\u00e9s en sensacions que en quil\u00f2metres. \u00c9s en el contrast t\u00e8rmic que sents en treure\u2019t el casc a La Mussara, en l\u2019olor de resina de les pinedes de Prades, en la llum plana i daurada de les oliveres de les Borges, en l\u2019eco del teu propi motor rebotant contra els murs de Poblet. \u00c9s en la satisfacci\u00f3 d\u2019haver planificat un itinerari intel\u00b7ligent, sense retrocessos, que respecta la l\u00f2gica del territori i la biomec\u00e0nica del pilot.<\/p>\n\n\n\n Aquest tipus de viatges ensenyen una cosa essencial sobre el mototurisme: no es tracta de fugir cap a destinacions llunyanes, sin\u00f3 de saber mirar amb atenci\u00f3 all\u00f2 que tenim a prop. Dos-cents quil\u00f2metres ben escollits poden oferir m\u00e9s que dos mil recorreguts sense criteri. La pr\u00f2xima vegada que pugis a la moto, recorda que el veritable viatge comen\u00e7a molt abans d\u2019arrencar el motor, en el moment en qu\u00e8 decideixes tra\u00e7ar una ruta amb sentit.<\/p>\n\n\n\n I quan hagis completat aquest circuit, no oblidis que la teva motocicleta tamb\u00e9 ha treballat de valent. Dos-cents quil\u00f2metres amb canvis de temperatura, tipus d\u2019asfalt molt diferents i trams de muntanya exigents passen factura als components mec\u00e0nics. Abans de planificar la teva pr\u00f2xima aventura, passa pel taller Rodi Motor Services de Tarragona<\/a>. Els nostres professionals revisaran l\u2019estat general de la teva moto, comprovaran la pressi\u00f3 i el desgast dels pneum\u00e0tics, ajustaran la tensi\u00f3 de la cadena i verificaran que tot estigui en perfectes condicions perqu\u00e8 el teu pr\u00f2xim circuit sigui tan segur i gratificant com aquest. Perqu\u00e8 una bona ruta comen\u00e7a amb una bona preparaci\u00f3 i acaba amb un bon manteniment.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\nPreparaci\u00f3 del viatge<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n
Del Francol\u00ed a La Mussara passant per les Garrigues<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Tram 1: Tarragona, Montblanc i les Borges Blanques (60 minuts)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Tram 2: les Borges Blanques a el Vilosell (60 minuts)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Tram 3: el Vilosell a La Mussara (60 minuts)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Tram 4: La Mussara a Tarragona (45 minuts)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Consells de seguretat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n
Recapitulaci\u00f3 del viatge i l\u2019experi\u00e8ncia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n