Què miren a la ITV: punts clau per aprovar a la primera

Enfrontar-se a la inspecció tècnica periòdica sol generar una certa inquietud. A ningú li fa gràcia el tràmit, i encara menys obtenir un resultat desfavorable que t’obligui a passar pel taller d’urgència. Si hi has d’anar aviat i et preguntes exactament què revisen a la ITV per anar sobre segur, anem directes al gra.

Per donar-te una resposta clara i ràpida sobre què miren a la ITV els inspectors de l’estació, has de saber que el procés no és aleatori. Segueixen un manual estricte i sempre comproven aquests vuit apartats essencials del teu cotxe:

• Documentació del vehicle: exigint la fitxa tècnica original i el permís de circulació.
• Estat exterior i carrosseria: comprovant que el parabrisa, els retrovisors i les plaques de matrícula no tinguin desperfectes greus.
• Condicionament interior: assegurant-se que els cinturons ancoren bé, les portes obren i no hi ha testimonis d’avaria encesos al quadre.
• Enllumenat i senyalització: per verificar que tots els llums, fars i intermitents funcionen i il·luminen a l’alçada correcta.
• Emissions contaminants: mesurant els gasos que surten per l’escapament i revisant la centraleta mitjançant la connexió al port OBD.
• Sistema de frenada: utilitzant els corrons del frenòmetre per confirmar que el cotxe frena amb força i sense desviar-se.
• Direcció, suspensió i pneumàtics: buscant possibles jocs a les plaques i comprovant que les gomes superen el dibuix mínim legal.
• Inspecció dels baixos al fossat: on miren sota el xassís buscant fuites de líquids, òxid estructural o trencaments a la línia d’escapament.

Documentació necessària

Abans que els inspectors comencin a avaluar la mecànica del teu cotxe, hi ha un tràmit ineludible a les oficines de l’estació. Si et preguntes què revisen a la ITV pel que fa al paperam, l’objectiu inicial és verificar que el vehicle compleix els requisits legals mínims per circular, exigint la targeta d’inspecció tècnica, el permís de circulació i una assegurança obligatòria activa.

Per superar aquesta fase administrativa ràpidament i sense entrebancs, has de lliurar a finestreta els documents següents en format original:

• Fitxa tècnica del vehicle (la coneguda com a targeta de la ITV on se segellen les revisions).
• Permís de circulació original del cotxe o de la moto.
• Document d’identitat (DNI o NIE) de la persona que presenta el vehicle, sense necessitat que sigui el titular.
• Rebut vigent de l’assegurança obligatòria (actualment les estacions ho comproven telemàticament, però portar el justificant del banc en paper o al mòbil et salvarà si el seu sistema informàtic cau).

La majoria de conductors es concentra únicament en possibles fallades mecàniques quan pensa en què miren a la ITV, oblidant que la manca de documentació bloqueja tot el procés d’arrel. De fet, si portes el vehicle sense pòlissa en vigor, els tècnics faran la revisió, però no et lliuraran l’informe favorable ni l’adhesiu fins que demostris en un termini determinat que ja has contractat l’assegurança.

Condicionament exterior i carrosseria: l’estat exterior del cotxe

El primer que avalua l’inspector a la línia d’inspecció és l’aspecte i la integritat exterior del vehicle. Si tens dubtes sobre què revisen a la ITV per fora, el tècnic es fixa fonamentalment en la llegibilitat de les matrícules, l’estat dels vidres, la subjecció dels retrovisors i l’absència de defectes a la xapa que puguin suposar un risc per a la seguretat viària o la visibilitat.

Quan penses en què miren a la ITV pel que fa a la carrosseria, és important entendre que no els importen les típiques ratllades o frecs d’aparcament. El seu objectiu és detectar fallades estructurals o elements perillosos, examinant al detall aquests components:

• Plaques de matrícula: han de ser totalment llegibles, sense números esborrats, doblecs, trencaments o elements que dificultin la lectura, i han d’estar fermament cargolades o encaixades.

• Vidres i eixugaparabrises: el parabrisa davanter no pot presentar esquerdes ni impactes en forma d’estrella, especialment si són dins del camp de visió del conductor. També accionaran els eixugaparabrises per comprovar que les escombretes netegen correctament i llancen líquid.

• Miralls retrovisors: exigeixen que les carcasses estiguin ben ancorades i no cedeixin en tocar-les, a més de verificar que el vidre del mirall està intacte.

• Integritat dels plàstics i la xapa: vigilen que no hi hagi peces soltes amb risc de despreniment en marxa, com un para-xocs despenjat o motllures penjant.

• Arestes tallants i òxid: portar un cop que hagi deixat metalls doblegats amb vores tallants és motiu de resultat desfavorable directe pel perill per a vianants i ciclistes. També revisen que no hi hagi corrosió extrema que arribi a perforar parts estructurals.

Condicionament interior i seguretat passiva

Quan l’inspector s’asseu al volant del teu cotxe, la seva prioritat és avaluar els sistemes dissenyats per protegir els ocupants. Si et preguntes què revisen a la ITV dins l’habitacle, la prova va directa al gra: confirmen la fiabilitat dels cinturons de seguretat, la fermesa dels seients, la funcionalitat de les portes i l’absència total de llums d’avaria a la instrumentació principal.

Per superar aquesta fase, que sol durar un parell de minuts, és important que sàpigues exactament què miren a les ITV per dins, ja que una fallada en la seguretat passiva es cataloga gairebé sempre com a defecte greu. Els tècnics revisen aquests elements un per un:

• Cinturons de seguretat: tots han d’encaixar perfectament a la sivella, alliberar-se sense encallaments en prémer el botó i bloquejar-se immediatament si l’inspector fa una estrebada seca. La tela no pot presentar talls ni zones molt esfilagarsades.
• Testimonis del quadre d’instruments: en posar el contacte, llums de seguretat com l’airbag, l’ABS o l’avaria del motor (MIL) s’han d’encendre per demostrar que la bombeta funciona i, al cap de pocs segons, apagar-se soles. Portar un testimoni d’avaria encès de manera permanent és motiu de suspens directe.
• Seients i guies: les butaques, especialment la del conductor, no poden tenir jocs, balancejar-se ni estar soltes dels seus ancoratges al xassís.
• Portes i finestretes: comproven que totes les portes obrin i tanquin sense esforç, tant des de les manetes interiors com des de les exteriors, i que les finestretes pugin i baixin (especialment la del conductor).
• Clàxon i desemboirament: et demanaran que toquis el clàxon per confirmar que sona amb claredat, i poden encendre la climatització per veure si el ventilador envia aire al parabrisa davanter.

Enllumenat i senyalització

El sistema d’il·luminació és un dels apartats on més vehicles acumulen defectes greus cada any. Si vols saber què revisen a la ITV en matèria de llums, la resposta és senzilla: els tècnics comproven que totes les bombetes del cotxe s’encenen correctament, que les tulipes no estan trencades ni descolorides, i que l’alçada dels fars davanters té l”ajust reglamentari per il·luminar la calçada sense enlluernar la resta de conductors.

En repassar al detall què miren a les ITV respecte a la senyalització, l’inspector et demanarà que vagis activant diferents comandaments des del seient del conductor. Això és tot el que ha de funcionar a la perfecció per evitar un resultat desfavorable:

• Llums de posició i d’encreuament (curtes): el feix de llum ha de ser clar, i els fars davanters passaran obligatòriament pel regloscopi, una màquina que mesura la inclinació exacta de l’enllumenat.
• Llums de carretera (llargues): s’han d’encendre simultàniament, projectant llum amb la intensitat i alçada adequades.
• Intermitents i llums d’emergència (warning): comproven que parpellegin a un ritme regular i que el color ambre no hagi perdut el to per culpa del desgast del sol al plàstic del far.
• Llum de fre: és vital que s’il·luminin tant els pilots posteriors principals com la tercera llum central en el moment exacte en què trepitges el pedal.
• Marxa enrere: confirmen que s’activa la llum blanca a la zona posterior en engranar aquesta marxa a la caixa de canvis.
• Antiboira: revisen obligatòriament el funcionament de la llum antiboira posterior (o totes dues, si el cotxe en porta dues) i, si el vehicle les equipa de fàbrica, també verificaran les davanteres.
• Il·luminació de la matrícula i catadiòptrics: la placa de matrícula posterior ha d’estar ben il·luminada per ser visible de nit, i els plàstics reflectants posteriors no poden presentar trencaments.

Prova d’emissions contaminants

La prova d’emissions contaminants és una de les fases més estrictes i temudes del procés. Si et preguntes què revisen a la ITV durant aquesta prova, l’objectiu dels tècnics és introduir una sonda pel tub d’escapament per mesurar el volum exacte de partícules tòxiques que expulsa el vehicle i, en cotxes moderns, connectar un ordinador a la centraleta per garantir que el sistema compleix els límits mediambientals de la normativa Euro que li correspon.

El procediment exacte i la maquinària emprada varien segons el tipus de combustible i la data de matriculació del cotxe. Per saber al detall què miren a les ITV en avaluar la contaminació, la inspecció es divideix en aquestes tres metodologies principals:

Mesura de gasos en motors de gasolina

En els vehicles de gasolina, la màquina analitza principalment la concentració de monòxid de carboni (CO) i el valor del coeficient lambda. El tècnic et demanarà que mantinguis el cotxe al ralentí i, posteriorment, a un règim accelerat constant per confirmar que el catalitzador fa la seva feina i que la barreja d’aire i combustible es crema correctament sense emetre excés de gasos nocius.

Test d’opacitat en motors dièsel

Per als cotxes que fan servir gasoil, la prova és diferent i se centra a mesurar la quantitat de fum negre o sutge. Quan s’analitza què revisa la ITV en un cotxe dièsel, el protocol estableix que es facin diverses accelerades a fons i de manera ràpida fins a arribar al tall d’injecció. Si l’escapament expulsa massa carbonissa opaca, la màquina de mesura registrarà un nivell d’opacitat superior al límit legal homologat pel fabricant.

Inspecció electrònica mitjançant port OBD

En els cotxes matriculats a partir de certs anys, la mesura física per l’escapament es complementa amb la lectura digital. A través de la connexió al port OBD (On Board Diagnostics) sota el tauler, comproven que la centraleta no tingui codis d’error (DTC) registrats. Aquí revisen de manera exhaustiva que components crítics com la vàlvula EGR, les sondes d’oxigen o el filtre antipartícules (FAP) no presentin avaries ni hagin estat buidats o anul·lats electrònicament mitjançant reprogramacions.

El frenòmetre

Quan poses les rodes del cotxe sobre els corrons metàl·lics, t’enfrontes a una de les proves de seguretat activa més crítiques. Si et preguntes què revisen a la ITV durant aquesta prova al frenòmetre, la resposta directa és doble: la màquina mesura que el vehicle tingui la força de frenada suficient per aturar-se amb seguretat (eficàcia) i que ho faci en línia recta, sense que una roda freni molt més que la seva companya del mateix eix (desequilibri).

Per entendre a fons què miren a les ITV quan avaluen aquest sistema, has de seguir les indicacions de l’operari mentre ets al volant. En trepitjar els pedals, el sistema informàtic detecta l’estat indirecte dels discos, les pastilles i el circuit hidràulic a través de les comprovacions següents:

• Fre de servei (frenada principal): l’inspector et demanarà que trepitgis el pedal del fre de manera progressiva i constant fins al fons. Aquí es comprova la força total de retenció per garantir que el cotxe respon bé en marxa.
• Desequilibri entre rodes: al mateix temps que frenes, els corrons calculen la diferència de potència entre la roda esquerra i la dreta. Un desequilibri superior al 30% és un defecte greu, ja que en una frenada d’emergència real el cotxe es desviaria perillosament cap a un costat.
• Fre d’estacionament (fre de mà): estirant la palanca manual o accionant el botó del fre elèctric, la màquina mesura si el sistema aconsegueix bloquejar l’eix posterior amb la fermesa necessària perquè el cotxe no es desplaci en un pendent pronunciat.
• Progressivitat i deformacions: si en mantenir el pedal trepitjat la força registrada per la màquina puja i baixa de manera anormal, indicarà que els discos de fre estan alabejats o ovalats i necessiten substitució.

Direcció, suspensió i pneumàtics

La connexió del teu vehicle amb la carretera ha de ser perfecta per garantir una adherència segura. Si vols saber directament què miren a la ITV en aquest apartat, els tècnics comproven que les gomes superen els 1,6 mil·límetres de profunditat legal, que els seus codis coincideixen amb la fitxa tècnica, i que no existeixen jocs perillosos a les ròtules, rodaments o amortidors en sotmetre els eixos a moviments laterals forçats.

Per avaluar a fons què revisen a la ITV sobre aquests components de seguretat activa, l’operari divideix la inspecció en dues fases molt marcades, combinant la revisió visual amb l’ús de maquinària específica.

L’estat dels pneumàtics

Portar les rodes en mal estat o amb mesures equivocades és una causa freqüent de suspens. Per l’experiència que veiem diàriament als tallers de Rodi Motor Services, és millor revisar la goma a fons abans d’anar a la cita. Això és el que analitzen de cada roda:

• Profunditat del dibuix: exigint per llei que el testimoni marqui un mínim d’1,6 mm a les ranures principals de la banda de rodament.

• Homologació tècnica: comprovant que l’amplada, el perfil, la mida de la llanta, l’índex de càrrega i el codi de velocitat coincideixen amb el que marca la fitxa tècnica o són estrictament equivalents.

• Desgast de la carcassa: confirmant que no hi hagi un deteriorament irregular molt pronunciat als laterals, deformacions (els famosos “ous”), esquerdes profundes o filferros a la vista.

Les plaques detectores de jocs

Per verificar el tren de rodatge, l’inspector et demanarà que situïs el cotxe sobre unes plaques metàl·liques amb moviment transversal integrades al terra de l’estació. En sacsejar bruscament les rodes d’un costat a l’altre, examinen el comportament del xassís buscant fallades mecàniques:

• Ròtules de direcció i suspensió: detectant si tenen un joc excessiu, ballen o estan a punt de cedir per culpa del desgast acumulat.

• Amortidors i molles: assegurant-se que fan correctament la seva funció de rebot, que les molles no estan manipulades ni tallades, i que no hi ha fuites d’oli baixant pel cos de l’amortidor.

• Silentblocks i rodaments: confirmant que les peces de goma que articulen els trapezis i absorbeixen les vibracions no estan passades, esquerdades o destruïdes.

La prova del fossat

Quan l’operari es posa al fossat sota el nivell del terra, busca fallades crítiques que el conductor rarament nota a simple vista. Si et preguntes què revisen a la ITV a la part inferior del vehicle, la inspecció se centra a verificar que no hi ha degoteigs de fluids, que tota la línia del tub d’escapament està intacta, que els maneguets de les transmissions mantenen el seu greix i que el xassís no pateix corrosió greu.

Per tenir una imatge completa sobre què miren a les ITV quan el cotxe es troba sobre el fossat, tingues en compte que l’inspector utilitza una llanterna i inspecciona visualment i manualment la part inferior de la carrosseria. Concretament, s’asseguren que aquests elements estiguin en perfectes condicions:

• Fuites de líquids: comproven que no caiguin gotes a terra. Una lleugera suor o taca d’oli vell al càrter sol anotar-se com a defecte lleu, però un degoteig continu i actiu d’oli, líquid de frens, valvulina o refrigerant suposa el suspens immediat.

• Línia d’escapament i catalitzador: segueixen el recorregut dels tubs des del bloc motor fins al silenciador posterior, assegurant que no hi hagi esquerdes, forats per òxid ni soldadures casolanes que deixin escapar els gasos. També comproven visualment que components anticontaminació com el catalitzador o el filtre de partícules no hagin estat desmuntats o buidats.

• Guardapols de transmissió i direcció: miren de prop els maneguets de goma acanalada dels palieres i les ròtules. Si aquestes gomes estan esquinçades i perden el lubricant de l’interior, la peça mecànica es trencarà per fricció en poc temps.

• Bastidor i corrosió estructural: examinen l’estat de les bigues i la xapa inferior. Acumular una mica d’òxid superficial als baixos és normal amb el pas dels anys, però si la corrosió arriba a podrir o perforar zones estructurals clau del xassís, el vehicle es considera un perill.

• Dipòsit de combustible i conductes: verifiquen que el dipòsit de gasolina o gasoil i les canonades que transporten el carburant no presentin fregaments profunds, estrangulaments o pèrdues de líquid inflamable.

Tipus de defectes i el resultat final de la inspecció

Un cop els inspectors acaben d’anotar què miren a la ITV durant tot el recorregut, el sistema informàtic agrupa les incidències per emetre el veredicte definitiu. Per entendre les conseqüències pràctiques del que revisen a la ITV, has de saber que les fallades es cataloguen en defectes lleus (DL), defectes greus (DG) i defectes molt greus (DMG), cosa que dona lloc a tres possibles resultats finals: favorable, desfavorable o negatiu.

Depenent de la gravetat dels problemes mecànics o administratius detectats, et lliuraran un informe amb un d’aquests tres escenaris:

Inspecció favorable

És l’escenari ideal. Es concedeix quan el vehicle està perfecte o quan només s’ha registrat algun defecte lleu (DL). Aquestes fallades menors, com una petita rascada a la carrosseria sense vores tallants o una bombeta de matrícula fosa, no t’impedeixen superar el tràmit ni t’obliguen a tornar a l’estació. Et donaran l’adhesiu a l’acte perquè el posis al parabrisa, tot i que tens l’obligació de reparar aquest defecte pel teu compte com més aviat millor.

Inspecció desfavorable

Aquest resultat salta automàticament quan, en comprovar què revisen a les ITV, el tècnic detecta almenys un defecte greu (DG). Un pneumàtic llis, una llum de creuament que no funciona o un desequilibri excessiu en la frenada són exemples habituals. Amb aquest veredicte, el cotxe queda inhabilitat per circular amb normalitat per la via pública. Només tens permís per conduir-lo directament al taller per solucionar l’avaria i tornar a l’estació (normalment tens un termini de dos mesos) per a la segona inspecció.

Inspecció negativa

És la pitjor situació possible i passa si troben un defecte molt greu (DMG) que suposa un risc imminent per a la teva seguretat o la de la resta d’usuaris, com una fallada catastròfica als frens, la direcció solta o risc d’incendi. En aquest cas extrem, no et permeten ni tan sols arrencar per anar al mecànic; el vehicle queda immobilitzat i ha d’abandonar les instal·lacions obligatòriament damunt d’una grua.

Evita sorpreses: la revisió pre-ITV a Rodi Motor Services

Si ja tens clar què miren a la ITV però no vols arriscar-te a perdre temps i diners en una segona inspecció, la solució més directa és avançar-te al diagnòstic. Portar el teu vehicle a un taller de confiança per fer un manteniment preventiu et garanteix superar el tràmit a la primera, ja que els mecànics avaluen exactament els mateixos punts crítics que penalitzen els inspectors a l’estació.

Per assegurar-te que el teu cotxe compleix amb tot el que revisen a la ITV sense endur-te ensurts d’última hora, a Rodi Motor Services t’oferim un servei dissenyat específicament perquè aconsegueixis el teu adhesiu favorable sense estrès:

• Diagnòstic precís: comprovem a fons la profunditat dels pneumàtics, l’eficàcia dels frens, les emissions de gasos, la suspensió i l’enllumenat basant-nos en el manual oficial d’inspecció.
• Estalvi de tràmits: en detectar i reparar qualsevol fallada abans d’anar a la teva cita prèvia oficial, evites el veredicte desfavorable i el trastorn d’haver d’immobilitzar el cotxe per tornar un altre dia a la línia.
• Àmplia xarxa al teu servei: comptes amb més de 160 tallers propis totalment equipats on els nostres professionals t’assessoraran amb total transparència sobre l’estat real del teu cotxe.

No deixis el resultat a l’atzar ni te la juguis a la prova del fossat o del frenòmetre. Demana hora ara al teu taller més proper i assegura’t l’aprovat.

Conclusió

Aprovar la inspecció periòdica del teu vehicle és un tràmit senzill si portes el manteniment al dia. Ara que tens completament clar què miren a la ITV i coneixes els vuit punts crítics que marquen la diferència entre aconseguir l’adhesiu a la primera o endur-te un informe desfavorable, la clau és avançar-te a les fallades mecàniques per no deixar el resultat a la improvisació.

Per garantir que el teu pas per la línia de revisió sigui ràpid i sense contratemps d’última hora, la millor estratègia és aplicar aquestes comprovacions finals abans d’anar a l’estació:

• Revisió casolana ràpida: verifica pel teu compte elements bàsics però eliminatoris, assegurant-te que funcionen totes les bombetes, el clàxon, els eixugaparabrises i l’ancoratge dels cinturons de seguretat.

• Temperatura del motor: ves a la cita amb el motor a la seva temperatura òptima de servei després d’haver circulat uns quants quilòmetres per autovia, un truc clau per millorar els resultats a la prova d’emissions.

• Inspecció de les gomes: revisa la pressió, la profunditat del dibuix i els flancs de les rodes, sabent que el tren de rodatge és justament el que més miren a les ITV diàriament.

• Suport professional: confia en els experts de Rodi Motor Services per avaluar amb maquinària específica sistemes complexos que no pots mesurar a casa, com el frenòmetre, els jocs al fossat o les fallades ocultes a la centraleta OBD.

Conduir un cotxe fiable et protegeix a tu i a la resta d’usuaris de la via. En el fons, tot el que revisen a la ITV no té com a objectiu complicar la vida al conductor, sinó certificar de manera objectiva que el parc mòbil espanyol compleix els estàndards mínims de seguretat activa, passiva i mediambiental per circular per carretera.