Saragossa en moto: al cor del Sistema Ibèric

Aquesta ruta ens va fer desplegar els mapes per traçar-la amb cura. Les opcions eren moltes, però finalment en vam trobar una que permet accedir a l’experiència de conducció que estàvem buscant. Aquella que no et deixa dormir la nit abans de sortir, de tanta emoció. Perquè, certament, hi ha rutes que podem planificar per explorar la geografia, i d’altres que recorrem per descobrir-nos a nosaltres mateixos. Aquesta és una d’aquestes últimes.

La carretera que uneix Saragossa amb Burgos, passant per Calataiud i Sòria, és molt més que una invitació a recórrer l’ànima del Sistema Ibèric, aquesta impressionant columna muntanyosa que separa la depressió de l’Ebre de la Meseta castellana. És una porta oberta a descobrir i sentir camins que amaguen alguna cosa més enllà del límit que dibuixen l’enginyeria i l’asfalt. No és la ruta més coneguda ni la més transitada, i precisament per això és tot un plaer per al motorista que busca fugir de les destinacions més massificades i de les llargues rectes sense emoció.

Es tracta d’un itinerari d’aproximadament 330 km que no pretén batre rècords de velocitat. Al contrari, és un recorregut que celebra i recompensa aquells que el fan sense presses. El descobriment i el plaer de conduir per carreteres que semblen haver estat creades per anar en moto és una experiència única, que convida a la calma i a la serenor. Des de la capital aragonesa fins a la ciutat del Cid, passant per terres amb un immens llegat històric, en aquesta ruta cada quilòmetre és ple d’història, geografia i emocions. Sentiràs que fins i tot el mateix asfalt sembla adaptar la seva textura, que el clima es transforma i que el paisatge evoluciona tan gradualment que trigaràs a adonar-te que has travessat una frontera natural fins que miris enrere. Som-hi.

La preparació del viatge

En altres rutes ja hem parlat de com pot arribar a canviar el clima quan es transita entre diferents àrees geogràfiques del país. A la ruta d’Osca, per exemple, vam descobrir que el pas de la vall als Pirineus exigeix un equipament tècnic capaç d’afrontar variacions importants de temperatura, des de la calor de les valls fins al fred de les ombrívoles carreteres de muntanya. Afortunadament, el Sistema Ibèric no és una serralada d’alta muntanya amb ports de milers de metres d’altitud, però sí que és una regió d’orografia complexa, amb constants canvis de rasant, revolts cecs i una climatologia que pot passar d’un sol intens a una inesperada tempesta d’estiu en qüestió de minuts. Per això et recomanem prendre les precaucions necessàries, revisar els pneumàtics, la cadena i els nivells dels líquids abans de sortir. També pots fer aquesta revisió en un dels tallers Rodi de Saragossa, perquè mai està de més una revisió professional abans d’iniciar una ruta.

Cal tenir present que es tracta d’una ruta de dificultat mitjana-alta. Això significa que, tot i que el temps efectiu de conducció és d’unes quatre hores, probablement hauràs de planificar tota una jornada, tenint en compte les aturades obligatòries i les opcionals per menjar, ajustar l’equipament i descansar. Tot i que al llarg del recorregut hi ha diverses poblacions on es poden reposar subministraments, no està gens malament portar un kit bàsic d’eines i alguns recanvis essencials. La roba, encara que sigui tècnica, ha de prioritzar la comoditat general durant la ruta i estar preparada per a alguna pluja inesperada. Per això és molt recomanable portar un impermeable a la motxilla. Fins i tot diríem que és imprescindible. Tant les tempestes de tarda com les boires espesses del matí poden sorprendre’t en aquest itinerari. La filosofia d’aquest viatge és sortir preparat i, més que competir contra el rellotge, saber interpretar el terreny i les condicions meteorològiques.

De Saragossa a Burgos, tram a tram

Primer tram: de Saragossa a Calataiud (1 hora i 15 minuts)

Tot comença a Saragossa, la cinquena ciutat més gran d’Espanya i capital de l’Aragó. Si encara no l’has recorregut abans d’emprendre la ruta, és molt recomanable fer-ho després. Aquesta ciutat, situada a la vora del riu Ebre, té un patrimoni impressionant; val la pena perdre’s pel nucli històric, travessar el Pont de Pedra i contemplar la Basílica del Pilar, amb les seves cúpules i torres, que marquen l’horitzó i serveixen de referència visual fins i tot quan ja ets a la carretera i mires enrere per sobre de l’espatlla. La ciutat compta amb una intensa vida cultural, amb museus, festivals i una oferta nocturna que mereix dedicar-hi una nit. Si la pots visitar a l’octubre, durant les Festes del Pilar, viuràs una experiència inoblidable. Però ara sí, és hora de pujar a la moto.

Sortir de Saragossa cap a Calataiud podria plantejar-nos el dilema d’escollir una autovia ràpida o optar per una carretera secundària que ens ofereixi una perspectiva més rural. No obstant això, en aquest primer tram encara estem escalfant motors, així que escollirem el camí més directe. Agafarem l’autovia A-2. Aquí el primer repte és travessar els nuclis urbans de les poblacions de la ribera, fet que obliga a mantenir una conducció atenta, gestionant els encreuaments, les rotondes i els vehicles que s’hi incorporen. L’Ebre regala a Saragossa un entorn verd i fèrtil, però a mesura que ens n’allunyem, la carretera deixa pas a paisatges més àrids, esquitxats d’oliveres, ametllers i vinyes, mentre les primeres estribacions del Sistema Ibèric apareixen a l’horitzó com una promesa de revolts i paisatges canviants.

Calataiud es troba a uns vuitanta-cinc quilòmetres de Saragossa, encara que la distància sembla més gran gràcies a la riquesa del paisatge que vas travessant. Aquest tram és tota una lliçó de geografia aragonesa: de la fèrtil plana de ribera a l’estepa, i d’aquí a les primeres vessants muntanyoses. Encara que al principi hi ha algunes rectes, més endavant l’asfalt comença a tenir més personalitat, les rectes s’escurcen i els revolts apareixen amb més freqüència, exigint que comencis a trobar el teu ritme damunt la moto. Poc després de La Almunia de Doña Godina trobaràs el primer accident geogràfic important, amb el seu punt central a El Frasno, abans d’arribar al primer destí.

Calataiud et dona la benvinguda amb el seu patrimoni mudèjar, les seves ruïnes romanes, les termes, el jaciment arqueològic de Bílbilis als afores i l’ambient d’una ciutat que ha sabut conservar el caràcter històric que la defineix. És una parada obligada, no només per repostar o prendre un cafè, sinó també per entendre que estàs entrant en una zona de transició. Aquí l’Aragó central deixa pas a l’Aragó més muntanyós. Les esglésies de Santa Maria, Sant Pere dels Francs i Sant Andreu són testimonis de la importància històrica d’una ciutat que durant segles va ser un punt de pas obligat entre la Meseta i la Mediterrània.

Segon tram: de Calataiud a Sòria (1 hora i 30 minuts)

La carretera N-234, que uneix Calataiud i Sòria, travessa el Sistema Ibèric de sud a nord, i ho fa amb una riquesa paisatgística difícil d’igualar a la península. Per aquest motiu, aquest tram és un dels més interessants per a la conducció.

Tot i que no és una ruta que acostumi a estar saturada de trànsit, cal tenir en compte que es tracta d’una carretera de doble sentit amb només un carril per sentit, de manera que els avançaments només s’han de fer als trams habilitats. Més enllà d’aquest detall, l’inici de l’ascens cap a les terres més elevades és tot un plaer en la solitud de la carretera. Els revolts se succeeixen amb un ritme que convida tant a la concentració com al gaudi. Cal prestar atenció als canvis de rasant, a l’ús dels frens i a l’obertura progressiva del gas a la sortida dels revolts. Una conducció fluida sempre busca el punt just entre velocitat i seguretat, sentint com la moto s’adapta i ens transmet confiança.

Les pinedes deixen pas gradualment a les parameres i a les zones de matollar baix, mentre que l’aire esdevé més fresc i sec. La temperatura baixa diversos graus, un senyal inequívoc que has travessat la barrera natural. És l’altiplà sorià, immens i silenciós, que s’estén fins on arriba la vista.

L’arribada a Sòria es fa descendint suaument cap a la conca del Duero. Sòria és una capital petita i acollidora, que conserva un aire medieval i un ritme de vida pausat. És la província menys poblada d’Espanya, i aquesta característica es percep als seus carrers tan bon punt aparques la moto. El romànic de les seves esglésies, la cocatedral de Sant Pere, l’església de Santo Domingo amb la seva magnífica portalada i la propera Alameda de Cervantes, situada a tocar del riu Duero, són testimonis d’un passat esplendorós que contrasta amb la serenitat del present. Seure en un banc de l’Alameda, amb el riu fluint lentament i el pont de pedra al fons, és la millor recompensa després de gairebé dues hores de revolts i concentració. Dedica a Sòria tot el temps que necessitis. És un lloc que concentra una energia única.

Tercer tram: de Sòria a Burgos (1 hora i 50 minuts)

L’últim tram de la ruta, d’uns 140 quilòmetres aproximadament, representa la transició definitiva de l’altiplà sorià a les terres burgaleses i l’avantsala de la serralada Cantàbrica.

La carretera N-234, en sortir de Sòria, ens presenta la successió cretàcica del Pico Frentes, un aflorament estratigràfic clàssic de la Serralada Ibèrica que s’aixeca a la nostra esquerra i culmina amb la cascada de Fuentetoba. Mentrestant, a la dreta s’estén l’embassament de la Cuerda del Pozo, alimentat pel riu Duero, que neix als Picos de Urbión i després travessa Sòria.

Una mica més endavant podem fer un petit desviament per visitar el Parc Natural del Canó del Riu Lobos, testimoni del pas del temps i de l’acció de l’aigua, on trobarem formacions rocoses que semblen esculpides amb una precisió impossible de reproduir amb martell i cisell. Si ets un apassionat de la geografia, és una visita imprescindible.

A més, a pocs quilòmetres del Canó del Riu Lobos, en direcció a Burgos, trobarem el Parc Natural dels Sabinars de l’Arlanza, un espai protegit que conserva els boscos de savina turífera més extensos i millor preservats del planeta, a més d’impressionants canons de roca calcària. Un altre indret imprescindible.

A mesura que t’acostes a la província de Burgos, notaràs que el paisatge torna a transformar-se. Les parameres seques deixen pas a deveses i boscos de ribera. La influència de la serralada Cantàbrica es fa evident en una vegetació cada cop més densa i verda, així com en un clima més humit i agradable. La carretera transcorre paral·lela o molt a prop d’afluents del Duero, i l’aigua aporta una agradable sensació de frescor i vitalitat al paisatge.

Burgos apareix a l’horitzó amb la seva catedral gòtica, declarada Patrimoni de la Humanitat, com un far que guia els viatgers. Entrar a la ciutat pel sud, travessant el riu Arlanzón, és un final digne per a una ruta que ha estat, en essència, un viatge a través del temps i de la geografia. Els carrers del nucli històric, amb la plaça Major, el passeig de l’Espolón i la catedral presidint tot el conjunt, et reben amb els braços oberts. Burgos mereix dies, no hores. La seva catedral és només la punta de l’iceberg d’un patrimoni que també inclou el monestir de Las Huelgas, la cartoixa de Miraflores —una joia del gòtic del segle XV— i un nucli històric que és un autèntic museu a l’aire lliure, on la història de Castella s’escriu a cada cantonada. Un sol paràgraf és insuficient per explicar la quantitat de llocs d’interès que hi ha per visitar. El més recomanable, sobretot si també has visitat els parcs geològics descrits anteriorment, és quedar-s’hi almenys una nit a Burgos per continuar explorant abans d’emprendre el viatge de tornada.

Un breu recorregut gastronòmic

En una ruta d’aquesta magnitud no podem deixar de banda la gastronomia. Amb trams que van d’una a dues hores de conducció, el cansament es recupera amb un bon àpat i una estona de descans.

A Calataiud no pots marxar sense tastar els seus vins, especialment els de la denominació d’origen local, elaborats amb raïm garnatxa, que han viscut un notable renaixement durant els darrers anys. Les migues aragoneses, el xai d’Aragó rostit en forn de llenya i les fruites de la zona són altres pilars de la cuina local que t’ajudaran a recuperar forces.

A Sòria, la gastronomia mereix un viatge per si sola. A la tardor, els bolets són tot un espectacle, i plats com la caldereta de xai, les conegudes patates a la importancia, els torreznos cruixents i els formatges de la terra són imprescindibles. Tampoc no deixis de tastar els productes de l’horta del Duero. Les racions a Sòria són generoses, pensades per combatre el fred de l’altiplà, i els restaurants acostumen a oferir un ambient acollidor i rústic que convida a allargar la sobretaula.

Burgos completa aquest triangle gastronòmic amb la seva famosa morcilla d’arròs, coneguda arreu, però també amb el xai de llet rostit a l’estil castellà, cuinat lentament en forn de llenya fins que la pell queda cruixent i la carn es desfà. El formatge fresc de Burgos, acompanyat de codonyat o de mel, és un excel·lent final per a l’àpat. I, per descomptat, els vins de la Ribera del Duero, que compta amb alguns dels cellers més emblemàtics d’aquesta zona, acompanyen qualsevol àpat amb l’elegància i el cos que mereixen les grans ocasions.

Una ruta amb descans inclòs

Si decideixes que aquesta ruta és massa intensa per completar-la en un sol dia —una opció, de fet, molt recomanable per poder gaudir-ne de tots els detalls—, l’allotjament és un altre dels seus grans atractius. Les tres ciutats principals ofereixen una àmplia varietat d’opcions, des d’hotels amb encant als nuclis històrics fins a establiments més moderns als afores. A Saragossa, allotjar-se a prop del passeig de la Independència o de la plaça del Pilar et permetrà incorporar-te fàcilment a la ruta després d’un bon esmorzar.

A Sòria, l’oferta hotelera és més íntima. Hi trobaràs petits hotels boutique situats en edificis històrics que et permetran viure l’essència de la capital soriana des de dins, a pocs passos de l’Alameda i del riu Duero. Si prefereixes una experiència més rural, hi ha nombroses cases rurals als pobles del recorregut, especialment a la zona del Canó del Riu Lobos o a les valls properes a la Serra de la Demanda, on podràs descobrir una Espanya marcada pel silenci de la nit i la proximitat amb la natura.

A Burgos, els hotels situats a prop de la catedral o al nucli antic són ideals per deixar la moto en un garatge segur i sortir a passejar al vespre. La ciutat gaudeix d’una vida cultural i nocturna molt activa, i allotjar-se al centre et permetrà gaudir dels pinxos i de l’ambient dels seus carrers després d’una llarga jornada sobre la moto.

Consells de seguretat

Des del punt de vista estrictament motociclista, aquesta ruta és un autèntic regal. En general, les carreteres es troben en bon estat, tot i que cal mantenir-se atent als trams amb ferm irregular o amb graveta als revolts, especialment a les zones menys transitades de la província de Sòria. El trànsit és un dels grans aliats d’aquest recorregut: fora dels accessos a les principals ciutats, la densitat de vehicles és molt baixa, fet que et permet mantenir el teu propi ritme sense la pressió de portar algú enganxat al darrere.

Pel que fa a la moto, no cal cap preparació especial. Una trail, una sport-touring o fins i tot una naked són opcions perfectament adequades per a aquest itinerari. Les carreteres secundàries del Sistema Ibèric no presenten els sots profunds ni les acumulacions de graveta pròpies dels ports d’alta muntanya dels Pirineus o dels Pics d’Europa, de manera que una moto de carretera amb una bona suspensió es comportarà amb total solvència, fins i tot si decideixes abandonar puntualment la ruta principal.

El combustible tampoc no representa cap problema, ja que les distàncies entre poblacions són raonables i sempre hi ha estacions de servei a les entrades dels pobles. Tot i això, és recomanable no baixar de mig dipòsit als trams més solitaris entre Calataiud i Sòria, on les benzineres poden estar més allunyades entre si o tancar al migdia, especialment si viatges en un dia festiu. Començar cada tram amb el dipòsit ple et donarà la tranquil·litat necessària per gaudir del paisatge sense haver d’estar pendent constantment de l’indicador de combustible. Mai no està de més ser previsor.

L’art de conduir sense presses

Fer la ruta de Saragossa cap al Sistema Ibèric en moto és molt més que sumar quilòmetres. És un exercici de paciència, d’observació i de connexió amb un territori que ha estat testimoni de milions d’anys d’història. És una ruta que no pretén impressionar amb grans paisatges d’alta muntanya o llacs d’origen glacial, sinó seduir amb la seva autenticitat, amb el seu ritme pausat i amb l’honestedat de les seves carreteres i dels seus pobles. Hi trobaràs exactament allò que has vingut a buscar, ni més ni menys.

En un món on tot sembla anar massa de pressa, on les autovies han convertit el viatge en un simple tràmit entre l’origen i la destinació, aquesta ruta és un acte de resistència. És escollir el camí més llarg perquè és el més bonic, sempre que sigui possible, i aturar-se en un poble de cent habitants només per contemplar la seva església romànica. Cal recordar per què ens vam pujar a la moto per primera vegada: no per arribar, sinó per sentir-nos vius a cada metre recorregut. Això és el que ens mou, això és el que ens dona alè.

Quan arribis a Burgos i aparquis la moto, probablement sentiràs aquella barreja de satisfacció i melangia que acompanya el final dels bons viatges. Hauràs recorregut uns tres-cents trenta quilòmetres en poc més de quatre hores i mitja de conducció efectiva, però tindràs la sensació d’haver viatjat molt més lluny. El cos i l’ànima ho saben.

Hauràs travessat fronteres invisibles entre regions, entre paisatges i entre diferents maneres d’entendre la vida. I, sobretot, hauràs descobert que el veritable destí no era Burgos, ni Sòria, ni Calataiud, sinó el mateix fet de viatjar com una al·legoria del pas del temps.

Aquesta ruta t’espera, sense presses. Només hi trobaràs carreteres, paisatges i la promesa que, quan tornis a casa, alguna cosa s’haurà mogut dins teu, perquè qui emprèn un viatge mai no és el mateix que qui en torna. I Rodi Motor Services t’esperarà de nou a Saragossa per fer la revisió posterior al viatge que et permetrà continuar gaudint de noves rutes amb total tranquil·litat.

Gràcies per acompanyar-nos en una nova aventura. Ens retrobem a la propera ruta!