La Costa Brava en moto: de Girona a Cadaqués pel litoral salvatge

Hi ha rutes que queden gravades a la memòria del motorista no per la seva dificultat tècnica, sinó per la manera com el paisatge es va desplegant corba rere corba, com si la carretera anés obrint portes cap al Mediterrani. El recorregut que uneix Girona amb Cadaqués és una d’aquestes experiències úniques, plena de paisatges de somni. Travessa el cor de la Costa Brava catalana, serpentejant entre penya-segats, cales amagades, pobles de pescadors i el Parc Natural del Cap de Creus, on els Pirineus s’enfonsen al mar. Són unes 4 hores de conducció efectiva, però la temptació d’aturar-se a cada mirador converteix el viatge en una jornada completa.

Aquesta ruta és ideal per als amants de la moto perquè combina trams tècnics de corbes enllaçades amb rectes que permeten gaudir del so del motor rebotant entre les parets de roca, tot això amb el mar com a company constant. No és una ruta de gran altitud ni de ports de muntanya exigents, sinó un recorregut costaner on la bellesa de l’entorn i la varietat dels paisatges són els veritables protagonistes. Aquí no anem a posar l’accelerador a fons, anem a gaudir.

Preparació del viatge

Abans d’arrencar el motor sempre cal revisar l’equipament. A l’estiu, les temperatures a la Costa Brava poden superar els trenta graus, per la qual cosa és fonamental dur equipatge ventilat però protector: jaqueta de malla amb proteccions, guants perforats, pantaló tècnic i casc integral amb bona ventilació. Les botes de moto són imprescindibles, fins i tot amb calor, perquè una caiguda a baixa velocitat en una cala amb grava pot tenir conseqüències greus sense el calçat adequat.

El clima mediterrani ofereix més de tres-cents dies de sol a l’any, però també pot canviar amb rapidesa a prop de la costa, sobretot a mesura que ens apropem a la destinació. La tramuntana, aquest vent del nord que escombra l’Empordà, pot aparèixer sense avís als trams més exposats, especialment entre l’Escala i Cadaqués, on ens trobem amb un pla descobert que mira directament al mar. Convé consultar la previsió meteorològica abans de sortir i dur sempre un impermeable lleuger a la motxilla o sota el seient, per precaució.

La millor època per fer aquesta ruta és de maig a mitjans de juny, o bé entre setembre i octubre. En aquests mesos les temperatures són agradables, el trànsit és considerablement menor que en ple estiu i les carreteres estan més netes de sorra i grava arrossegada per les tempestes. Juliol i agost ofereixen dies espectaculars, però també molta més afluència de vehicles, especialment en els accessos a Tossa de Mar, Calella de Palafrugell i Cadaqués. Si decideixes viatjar en temporada alta, l’ideal és llevar-se d’hora i començar la ruta a primera hora del matí. Així, quan arribis a la destinació, pots dinar tranquil·lament i fer un passeig a peu fins al Far de Cala Nans.

Girona a Cadaqués: tram per tram

Tram 1: Girona a Tossa de Mar (50 minuts)

Aquesta ruta la comencem a Girona, una ciutat que mereix una visita abans o després del recorregut, amb el seu casc antic medieval, la catedral gòtica i les cases penjades sobre el riu Onyar. Des d’allà s’agafa la carretera C-65 en direcció a Llagostera, un trajecte relativament recte que travessa boscos de pins i sureres. A l’altura de Llagostera s’enllaça amb la GI-681, que comença a ascendir suaument entre corbes amples fins a coronar el massís de les Cadiretes.

El descens cap a Tossa de Mar és el primer avançament del que vindrà: la carretera s’estreny, comencen a aparèixer les corbes i entre els pins comencen a veure’s destells del mar, en una vall envoltada de verd per ambdós costats de la ruta. L’arribada a Tossa és espectacular, amb la vila emmurallada asomant sobre el mar com un castell medieval. Val la pena aparcar la moto i recórrer el recinte emmurallat de la Vila Vella, l’únic poble de pescadors fortificat que es conserva a tota la Costa Brava. L’ascens al far regala unes vistes extraordinàries sobre el teixit urbà i la línia de costa que s’acaba de recórrer. Acabem de començar la ruta i la moto demana més. Seguim.

Tram 2: Tossa de Mar a Calella de Palafrugell (1 hora)

Aquest és el tram estrella de la ruta, el que dona fama motera a la Costa Brava i que lamentablement Google Maps no permet rutear per endavant. Hem de navegar mirant el mapa, però sabent que mentre anem per la vora de la costa és impossible perdre’s. La carretera GI-682 és coneguda com la ruta de les 365 corbes, un serpenteig constant de vint-i-dos quilòmetres que abraça els perfils del massís de les Cadiretes i s’aboca sobre penya-segats als peus dels quals s’obren cales d’aigües cristal·lines que conviden a aturar la moto, baixar i fer-se un bany abans de continuar.

La GI-682 és una carretera que, sincerament, tot amant de les dues rodes hauria de recórrer almenys una vegada a la vida. Les corbes enllacen amb continuïtat, la lectura visual de la carretera és fluida i l’asfalt sol estar en bon estat. El més impressionant és que durant gairebé tot el trajecte el mar és present a un costat, de vegades més visible, de vegades entretingut per la vegetació, però sempre acompanyant amb el suau vaivé de les onades. Entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols se succeeixen les oportunitats de parada: cala Bona, cala Pola, cala Giverola, totes elles envoltades de penya-segats i pins, amb aigües maragda que donen ganes de recórrer amb esnorquel.

Més enllà de Sant Feliu de Guíxols, la carretera continua cap a S’Agaró i Platja d’Aro. En aquest tram hi ha diversos punts i miradors on aturar la moto i observar el paisatge i la cultura, com la Torre Valentina i el Museu de la Pesca de Palamós.

La ruta continua cap a Palafrugell i descendeix fins a Calella de Palafrugell, un antic poble de pescadors que ha sabut conservar el seu encant malgrat el turisme. Els seus carrers blancs, el port pesquer i les cales de Llafranc i Tamariu, a pocs minuts en moto, són parades gairebé obligatòries. A Calella convé provar la crema catalana en algun dels restaurants davant del mar i, si el temps ho permet, recórrer un tram del Camí de Ronda, aquell sender que uneix les cales i que antigament feien servir els contrabandistes per moure mercaderies entre França i l’interior de Catalunya.

Tram 3: Calella de Palafrugell a l’Escala (45 minuts)

Des de Calella s’agafa la C-31 en direcció nord, una carretera més ràpida i amb menys corbes que la GI-682, però no per això menys interessant. El trajecte travessa el cor de l’Empordà, la plana que va inspirar escriptors com Josep Pla i pintors com Salvador Dalí. A un costat queden els camps de conreu, les vinyes i els pobles medievals de pedra.

Val la pena desviar-se lleugerament de la C-31 per visitar Peratallada, un dels pobles medievals millor conservats de Catalunya, amb el seu castell, els seus carrers empedrats i els seus arcs de pedra. Més endavant, Pals ofereix un casc antic emmurallat amb vistes als arrossars del Baix Empordà.

La C-31 continua cap a Torroella de Montgrí (també el seu castell és preciós), on es creua el riu Ter. Des d’allà, pots fer un breu desviament que porta fins a les ruïnes grecoromanes d’Empúries, un jaciment arqueològic de primer ordre que mostra la petjada de grecs i romans a la península. Ja a l’Escala, el poble et rep amb el seu llarg passeig marítim, les seves anxoves famoses a tota Catalunya i les vistes al Parc Natural del Montgrí.

Tram 4: l’Escala a Cadaqués (1 hora)

L’últim tram és potser el més espectacular de tota la ruta, sense treure mèrit al segon. Des de l’Escala s’agafa la GI-623 en direcció a Roses, una carretera que voreja la badia de Roses amb vistes al cap de Creus. A l’altura de Roses s’enllaça amb la GIV-6216 i la C-260, que penetren al Parc Natural del Cap de Creus. És un tram obert i ventós.

Aquest és un paisatge modelat per la tramuntana durant mil·lennis, on la roca adopta formes capritxoses i la vegetació és baixa i resistent al vent. La carretera puja i baixa constantment, amb corbes tancades que exigeixen atenció, però cada revolt ofereix una perspectiva diferent del mar. Es passa per Cala Joncols, una cala de còdols encaixonada entre penya-segats, i pel cap Norfeu, amb les seves formacions rocoses que semblen catedrals naturals.

L’arribada a Cadaqués és la cirereta del pastís. El poble es descobreix de sobte, al final d’una última corba, amb la seva badia perfecta, les cases blanques amuntegades al voltant de l’església de Santa Maria i, al fons, el perfil inconfusible del cap de Creus, amb el seu bonic far. Cadaqués és el poble que va veure créixer Salvador Dalí, i la seva casa-museu a Portlligat, a pocs minuts a peu del centre, és una visita imprescindible. Els carrers empedrats, les galeries d’art, els restaurants de peix fresc i les cales d’aigües transparents de Portlligat i sa Conca conviden a quedar-se almenys una nit, si és possible.

Alguns consells de seguretat

La Costa Brava és una ruta segura si es condueix amb atenció i respecte per les limitacions. No obstant això, hi ha diversos punts on convé extremar les precaucions.

• A la GI-682, les corbes són nombroses i algunes tenen poca visibilitat. És fonamental no envair el carril contrari en els enllaços de corbes cegues i reduir la velocitat abans d’entrar-hi a cadascuna, mai enmig de la corba. L’asfalt pot estar brut per la sorra arrossegada des dels penya-segats, especialment després de dies de vent o pluja, per la qual cosa convé evitar frenades brusques i inclinacions excessives. Condueix a poc a poc i atent.

• Als trams més exposats al vent, com l’accés a Cadaqués pel cap de Creus, la tramuntana pot aparèixer amb ràfegues fortes que desestabilitzen la moto. Si bufa amb intensitat, cal reduir la velocitat, agafar el manillar amb fermesa i estar preparat per a ràfegues sobtades en sortir d’un tram protegit per la roca. Recorda que en aquesta zona el clima pot canviar sobtadament, per influència de la geografia.

• A l’estiu, el trànsit augmenta considerablement en els accessos a Tossa de Mar, Calella de Palafrugell i Cadaqués, especialment entre les onze del matí i les set de la tarda. Els cotxes que busquen les cales poden aturar-se inesperadament o girar sense senyalitzar. Convé mantenir una distància de seguretat adequada i estar atent als vehicles que surten dels aparcaments laterals.

• Les carreteres del cap de Creus tenen trams estrets on dos cotxes amb prou feines poden creuar-se. En aquests punts, la moto té avantatge per la seva menor amplada, però convé ser prudent amb els vehicles pesats com autocaravanes o furgonetes de lloguer que no coneixen la zona.

• Finalment, cal dur sempre aigua, especialment a l’estiu. Les parades entre pobles poden ser llargues i la deshidratació al sol afecta ràpidament els reflexos. Un descans cada hora, amb hidratació i estirament de cames, marca la diferència entre un viatge gaudit i un d’esgotador. Per això, hem dividit aquesta aventura en trams d’aproximadament 1 hora cadascun.

Una experiència per recordar

Recórrer la Costa Brava en moto és una d’aquestes experiències que justifiquen per si soles l’amor per les dues rodes. És la barreja de mar, muntanya i cultura mediterrània condensada en una mica més de cent quilòmetres d’asfalt. És l’olor de pi i salabror entrant per la ventilació del casc, el so del motor rebotant als penya-segats, la sensació de llibertat en sortir d’una corba i trobar-se amb una cala turquesa que sembla treta d’un quadre, paisatges que han inspirat artistes per generacions.

És també l’oportunitat d’aturar-se en pobles que semblen aturats en el temps, de provar les anxoves de l’Escala, el peix fresc de Cadaqués, la crema catalana de Calella. De recórrer a peu el Camí de Ronda, de pujar al far de Tossa i el de Cala Nans, de perdre’s pels carrerons de Peratallada. De sentir, en definitiva, que Catalunya té un litoral salvatge i bonic que només s’aprecia plenament quan es recorre a poc a poc, amb el vent a la cara i el temps com a únic company.

Arrenca el motor a Girona, deixa que la GI-682 et porti corba rere corba fins al mar, i no tinguis pressa per arribar a Cadaqués. El veritable destí no és el final de la ruta, sinó cadascun dels paisatges que es van desplegant pel camí. Perquè aquí, com tot a la vida, el recorregut és la meta.

Llest per a l’aventura? Fes una revisió per sortir sense preocupacions

Abans d’arrencar el motor per afrontar aquestes corbes, és fonamental assegurar que la teva motocicleta estigui en perfectes condicions. Comprovar la pressió dels pneumàtics, l’estat dels frens, la tensió de la cadena i els nivells de fluids marcarà la diferència en carreteres amb tant desnivell i girs tancats. Si prefereixes deixar aquesta revisió en mans de professionals, Rodi Motor Services és l’aliat ideal per començar el viatge amb total confiança. Comptem amb tres tallers a Girona, per la qual cosa passar per les nostres instal·lacions abans d’agafar la carretera et resultarà molt còmode. Ens encarregarem de cada detall de la teva moto perquè, en posar-te el casc, la teva única preocupació sigui gaudir del mar, el vent i la llibertat d’aquest inoblidable recorregut per la Costa Brava. A rodar!