Durant les darreres dècades, hem experimentat una transformació profunda pel que fa a la mobilitat. Si fa vint anys el disseny de les infraestructures i la legislació giraven gairebé exclusivament al voltant del vehicle i la fluïdesa de la via, avui les coses són radicalment diferents. El focus s’ha desplaçat cap a les persones i els entorns urbans. Un canvi de visió impulsat per la necessitat de reduir la sinistralitat i adaptar els carrers als nous mitjans de transport. Aprovada pel Consell de Ministres el juny de 2026, una nova modificació del Reglament General de Circulació entrarà en vigor aviat, amb un objectiu clar i prioritari: millorar la protecció dels usuaris vulnerables de la via.
Per entendre la magnitud d’aquesta reforma, cal analitzar el context actual de la sinistralitat. Els usuaris vulnerables, un concepte que ara es defineix jurídicament com aquells que tenen un risc més elevat de patir lesions greus o mortals per les característiques del seu mitjà de transport o per la seva edat, continuen sent els protagonistes de les xifres més preocupants. Vianants, ciclistes, motoristes i, més recentment, els usuaris de vehicles de mobilitat personal (patinets elèctrics) representen un percentatge molt elevat de les víctimes mortals i dels ferits amb seqüeles permanents a les nostres vies.
Les dades dels darrers anys mostren que els accidents que impliquen bicicletes i motocicletes en vies interurbanes solen tenir un denominador comú: la diferència de massa i velocitat entre els vehicles implicats, sovint sumada a una manca d’espai lateral o a una velocitat d’aproximació inadequada. En el cas dels vehicles de mobilitat personal, la seva irrupció massiva a les ciutats sense una regulació clara va generar un caos inicial que va derivar en un augment dels atropellaments i les col·lisions per abast en entorns urbans. La nova normativa no només arriba per posar ordre, sinó també per salvar vides, assumint que la vulnerabilitat no es combat només amb educació, sinó amb normes que protegeixin el més feble en l’equació física del trànsit.
A continuació, desglossem les principals modificacions introduïdes en el reglament, dividides segons els col·lectius als quals afecten, analitzant les noves normes i les conseqüències positives que tindran en la reducció de la sinistralitat.
Usuaris de vehicles de mobilitat personal
Al principi, tots desviàvem la mirada en veure el primer vehicle de mobilitat personal. Són aparells compactes i ràpids que aviat van passar de ser una curiositat tecnològica a convertir-se en un mitjà de transport quotidià. La nova normativa estableix fites fonamentals per a la seva integració segura:
En primer lloc, es fixa en quinze anys l’edat mínima per conduir un VMP. Aquesta mesura busca garantir que el conductor tingui la maduresa cognitiva i física necessària per assumir la responsabilitat de compartir la via amb vehicles de major envergadura.
En segon lloc, es fa obligatori l’ús de casc de protecció i de l’armilla reflectant durant la nit o en situacions de visibilitat reduïda. Els professionals que utilitzin aquests vehicles hauran de portar l’armilla en tot moment. A més, aquests vehicles hauran de portar sempre l’enllumenat encès. Fora dels nuclis urbans, se’n permet la circulació per vies segregades, com ara els carrils bici.
Les conseqüències positives d’aquestes mesures són immediates. L’obligatorietat del casc redueix dràsticament la incidència dels traumatismes cranioencefàlics, que són la principal causa de mort en els accidents de VMP. D’altra banda, l’armilla reflectant i l’enllumenat permanent solucionen el problema de la visibilitat. Molts accidents greus amb patinets elèctrics es produeixen al capvespre o en dies de pluja, quan els conductors d’automòbils no perceben a temps el petit volum del patinet. Fer que l’usuari sigui visible i protegir-ne el cap són els dos pilars sobre els quals se sosté aquesta nova regulació per a la micromobilitat.
Ciclistes
El col·lectiu ciclista experimenta canvis normatius molt significatius, especialment pel que fa a la protecció en vies interurbanes i a la convivència a les ciutats. La mesura més destacada és la supressió de les exempcions de l’ús del casc en vies interurbanes. A partir d’ara, tots els ciclistes hauran de portar-lo posat sense excepció quan circulin per carreteres.
A més, es posa el focus en els treballadors del sector, els coneguts com a riders. Aquells que desenvolupin la seva activitat professional amb bicicleta hauran de fer ús en tot moment del casc de protecció i de l’armilla reflectant.
Pel que fa als conductors de vehicles de motor que avancin ciclistes en vies interurbanes, la norma és taxativa: hauran de reduir la velocitat en almenys vint quilòmetres per hora respecte del límit existent a la via. Si la calçada té més d’un carril per sentit, el conductor que avança haurà de canviar completament de carril, mantenint una separació lateral mínima d’un metre i mig.
En l’entorn urbà, la filosofia canvia per donar més protagonisme al ciclista. Els ciclistes circularan preferentment pel centre del carril per millorar-ne la seguretat. Els conductors de vehicles de motor hauran de deixar una separació mínima de cinc metres amb els ciclistes que els precedeixin en el mateix carril. Així mateix, en vies d’un sol carril limitades a trenta quilòmetres per hora, els ajuntaments podran permetre la circulació de bicicletes en tots dos sentits.
L’impacte d’aquestes mesures en la seguretat viària és enorme i constitueix tot un referent a escala internacional. L’obligatorietat del casc a la carretera eliminarà el debat i la confusió, protegint els ciclistes dels impactes laterals i frontals típics de les carreteres convencionals. La reducció de vint quilòmetres per hora en avançar és una mesura de física pura: a menor velocitat, més temps de reacció davant d’un imprevist del ciclista i menor gravetat en cas de contacte. Ocupar el centre del carril a la ciutat evita els avançaments antireglamentaris dins del mateix carril i obliga els conductors a fer un canvi de carril complet o a mantenir una distància de seguretat real, eliminant la perillosa sensació d’assetjament que pateixen els ciclistes a les ciutats.
Usuaris de motocicletes
Els motoristes, històricament un dels col·lectius més vulnerables i amb una taxa més elevada de sinistralitat greu, veuen actualitzades les seves obligacions pel que fa a l’equipament i la circulació. És obligatori l’ús de guants de protecció per a conductors i passatgers en vies interurbanes, així com l’ús de calçat tancat en tot tipus de vies.
Un canvi tècnic de vital importància és que els cascos de protecció dels usuaris de ciclomotors i motocicletes hauran d’estar obligatòriament homologats i no simplement certificats, fet que deixa fora del mercat una gran quantitat d’accessoris de baixa qualitat. Això garanteix que l’equipament passa pels controls de seguretat més exigents i que serà efectiu en el moment de rebre un impacte, enmig d’un sinistre.
Els riders que treballin amb motocicletes hauran de portar armilla reflectant en tot moment. A més, es permet la circulació de motocicletes pel voral dret quan hi hagi congestió de trànsit, sense superar els trenta quilòmetres per hora i prèvia senyalització del tram.
Les conseqüències d’aquestes normes són altament preventives. En un accident de moto, les extremitats superiors i els peus són les primeres parts del cos que impacten contra l’asfalt. L’obligació d’utilitzar guants i calçat tancat prevé lesions abrasives greus, fractures obertes i infeccions derivades del contacte directe amb la carretera i els seus elements. El fet que també s’hi inclogui el passatger fa que la normativa sigui especialment àmplia pel que fa al seu abast. L’exigència de cascos homologats eleva l’estàndard de seguretat, assegurant que el cap del motorista estigui protegit per materials que absorbeixen impactes d’alta energia. Permetre l’ús del voral en situacions de congestió, degudament senyalitzat, no només contribueix a fluidificar el trànsit, sinó que també redueix dràsticament els accidents per encalç posterior, un dels més habituals quan el trànsit s’atura bruscament a les autopistes.
Altres mesures transversals de seguretat
La reforma no només afecta els usuaris de vehicles de dues rodes. Se suprimeixen les exempcions de l’ús del cinturó de seguretat que existien per als taxistes, el transport de mercaderies i l’ensenyament de la conducció. El cinturó serà ineludible per a tothom, eliminant llacunes de seguretat que posaven en risc els professionals al volant.
En situacions de neu, es prohibeix avançar i s’obliga a circular únicament pel carril dret, deixant el carril esquerre lliure per a emergències i màquines llevaneu. Es regula el carril d’emergència, obligant els vehicles a apartar-se per deixar pas als serveis d’auxili. A més, en superar vehicles immobilitzats per accident o avaria, s’exigeix deixar una separació lateral d’un metre i mig i reduir la velocitat en vint quilòmetres per hora, protegint els ocupants dels vehicles aturats i les persones que hi intervenen (cal tenir en compte que aquests vehicles haurien d’estar correctament senyalitzats a la carretera, gràcies al Dispositiu V16). Finalment, es regula l’estacionament d’autocaravanes, prohibint que despleguin elements que sobresurtin del seu perímetre o aboquin líquids, fomentant un turisme sostenible i respectuós.
Preguntes freqüents sobre la nova normativa
1. Quan entra en vigor la nova normativa de la DGT per a usuaris vulnerables?
El Reial decret aprovat pel Consell de Ministres entrarà en vigor l’1 d’octubre de 2026. Tanmateix, hi ha excepcions importants: els articles referits a l’enllumenat obligatori per als VMP i al casc homologat per als usuaris de motocicletes entraran en vigor un any després, l’1 d’octubre de 2027. L’obligació d’utilitzar guants homologats serà efectiva quan es publiqui l’ordre ministerial amb les seves especificacions tècniques.
2. Els menors de quinze anys poden continuar utilitzant patinets elèctrics?
No. La nova normativa fixa en quinze anys l’edat mínima per conduir un vehicle de mobilitat personal. Aquesta mesura busca garantir la maduresa necessària per circular de manera segura per la via pública.
3. És obligatori portar casc amb bicicleta dins de la ciutat?
La normativa estableix la supressió de les exempcions i l’obligatorietat del casc en vies interurbanes per a tots els ciclistes. En vies urbanes, la norma general prioritza la circulació pel centre del carril i la distància de seguretat, però els professionals o riders sí que hauran de portar casc i armilla en tot moment. És fonamental consultar l’ordenança municipal específica, tot i que la tendència general és protegir el cap en qualsevol entorn.
4. Com he d’avançar un ciclista en una carretera convencional?
Cal reduir la velocitat en almenys vint quilòmetres per hora respecte del límit de la via. Si la carretera té més d’un carril per sentit, és obligatori canviar completament de carril, mantenint sempre una separació lateral mínima d’un metre i mig.
5. Quina diferència hi ha entre un casc certificat i un d’homologat per a motos?
L’homologació exigeix complir normatives de seguretat més rigoroses i superar proves d’impacte més exigents que una simple certificació. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta part de la norma, els cascos hauran d’estar homologats per garantir el màxim nivell de protecció cranial.
6. Les motocicletes poden circular sempre pel voral en cas d’embús?
No. Només es permet la circulació pel voral dret quan hi hagi congestió de trànsit, el tram estigui degudament senyalitzat per permetre-ho i sempre sense superar la velocitat de trenta quilòmetres per hora.
7. Què canvia per a les autocaravanes a l’hora d’estacionar?
Se’n regula l’estacionament. No podran desplegar elements propis que sobresurtin del perímetre del vehicle, hauran de descansar exclusivament sobre els seus pneumàtics i queda totalment prohibit abocar líquids procedents de l’habitacle a la via pública.
El paper de Rodi Motor Services en la mobilitat urbana
La modificació del Reglament General de Circulació no és un simple tràmit burocràtic; és la materialització d’un canvi cultural. Assumim que el carrer és un espai de convivència on la responsabilitat és directament proporcional a la capacitat de generar danys. Protegir l’usuari vulnerable no és un acte de condescendència, sinó de justícia viària i supervivència col·lectiva. En alinear les nostres normes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, fem un pas de gegant cap a ciutats més habitables, saludables i segures.
Des de Rodi Motor Services, som plenament conscients que la seguretat viària comença molt abans de pujar al vehicle. Comença en el manteniment rigorós del nostre parc mòbil, en la revisió dels pneumàtics, els frens i els sistemes d’il·luminació, i en la informació veraç i oportuna a la comunitat. El nostre compromís va més enllà de la reparació; volem ser aliats dels conductors i de la comunitat en el seu conjunt.
Oferir aquesta informació de manera clara, didàctica i accessible és la nostra manera de contribuir a la reducció de la sinistralitat. Volem que cada conductor que visiti els nostres tallers no només s’endugui el seu vehicle en perfectes condicions tècniques, sinó també amb un coneixement actualitzat de les regles del joc. Perquè un conductor informat és un conductor preventiu, i a la carretera, la prevenció és l’única eina que realment ens permet arribar al nostre destí.
La nova normativa és un mapa cap a una mobilitat més humana; a Rodi Motor Services ens assegurem que tinguis les eines i els coneixements necessaris per recórrer-lo amb total seguretat.