Cura i manteniment dels teus accessoris de transport

Imaginem-nos el següent: en Joel s’ha comprat un cotxe que encaixa amb les seves aficions, com ara fer excursions els caps de setmana i practicar senderisme. De vegades, fins i tot es queda a acampar una o dues nits per fotografiar el cel nocturn. Per això, va decidir afegir alguns accessoris per al cotxe al seu equipament aventurer. Tanmateix, el van contractar per a un projecte de llarga durada i no va tenir temps de sortir durant els darrers mesos, així que va desmuntar els accessoris i els va deixar en un garatge semicobert a la part posterior del seu pati. Quan, per fi, el projecte li va donar una mica de respir, es va trobar amb una cinta que semblava resseca en un dels seus accessoris, que pel que sembla havia estat exposada al sol; una lona amb floridura de la seva tenda de sostre, i un tensor d’alumini que, per alguna raó, ja no tanca bé.

¿Mala sort? ¿Productes defectuosos? En la majoria dels casos, aquest tipus de deteriorament és conseqüència de la manca d’un hàbit de manteniment que, sent sincers, de vegades no requereix gaire esforç, però que tot i així oblidem. És per això que en aquest article parlarem dels accessoris de transport per a cotxe, de la seva cura i del seu emmagatzematge, per allargar al màxim la seva durabilitat.

Què és un accessori de transport

Un accessori de transport són tots aquells elements que no formen part de l’estructura del vehicle, però que s’utilitzen per subjectar, protegir, cobrir, senyalitzar o facilitar la càrrega i descàrrega d’objectes. Els accessoris de transport no són el cotxe, la furgoneta ni el remolc en si, sinó tot allò que va a sobre, al voltant o a l’interior perquè la càrrega arribi a la destinació en perfectes condicions.

Entre els accessoris de transport més habituals hi ha les corretges, els tensors, les xarxes, les lones, les rampes, els protectors de cantonada, els separadors, les catifes antilliscants, les fundes, les cadenes, els ganxos, els mosquetons, les bosses d’emmagatzematge, les tendes de sostre i un llarg etcètera. Són peces que treballen sota tensió, a la intempèrie o en contacte directe amb superfícies abrasives, de manera que el seu desgast és lògic. El que no hauria de ser lògic és que es deteriorin abans d’hora per un emmagatzematge deficient o per una cura inadequada.

Tipus d’accessoris de transport

Per organitzar una mica el panorama, podem agrupar els accessoris de transport en diverses categories segons la seva funció principal:

• Sistemes de sostre: aquí s’inclouen les barres de sostre transversals, els peus de fixació i els adaptadors específics per a cada model de vehicle, que són la base sobre la qual es munta la resta. Sobre aquestes barres s’instal·len els cofres o maletes de sostre, que amplien el volum de càrrega sense ocupar espai a l’interior; els portaesquís i portataules, pensats per a material esportiu de gran longitud; i els portaiacs o suports per a taules de surf. Són accessoris que treballen a la intempèrie de manera permanent o semipermanent, de manera que el sol, el vent i la salinitat els afecten directament.

• Sistemes posteriors i de bola de remolc: en aquest grup trobem els portabicicletes de bola, les plataformes portaequipatges que s’enganxen al remolc, els accessoris d’il·luminació i senyalització per a remolcs, els caps d’acoblament, els estabilitzadors i els adaptadors elèctrics. També hi entren les rampes plegables i els suports auxiliars que faciliten la càrrega sobre les plataformes. Són peces que suporten pes dinàmic i vibracions constants, a més del contacte amb la brutícia de la carretera.

• Accessoris de subjecció i amarratge: corretges de trinquet, cinxes amb ganxo, tensors, xarxes elàstiques, cordes d’amarratge i gomes de subjecció. La seva funció és mantenir la càrrega al seu lloc durant el trajecte, ja sigui dins del maleter, sobre la baca o dins del cofre. També s’utilitzen per fixar bicicletes al portabicicletes o assegurar el material esportiu al portaesquís.

• Accessoris de protecció: fundes per a cofres i maletes, mantes de transport per a objectes delicats, protectors de cantonada i cantoneres de goma o plàstic, perfils d’escuma, làmines antilliscants per al terra del maleter i protectors de para-xocs per evitar fregaments durant la càrrega i descàrrega. Protegeixen tant l’equipatge com la carrosseria del vehicle.

• Accessoris d’organització i emmagatzematge interior: caixes i organitzadors de maleter plegables, bosses de transport amb compartiments, xarxes de subjecció internes, separadors de càrrega i safates a mida. Mantenen l’equipatge ordenat i eviten que es desplaci en corbes o frenades.

• Accessoris de tancament i seguretat: cadenats per a cofres de sostre, tancaments antirrobatori per a barres i portabicicletes, precintes per a remolcs i sistemes de bloqueig per als caps d’acoblament. Un accessori de transport ben assegurat és un accessori que no desapareix misteriosament en una àrea de descans.

Cadascun d’aquests grups té les seves pròpies necessitats de manteniment, però tots comparteixen una regla bàsica: guardar-los nets, secs i sense tensió residual.

Materials de fabricació: de què estan fets

Si només ens centrem a descriure la cura d’un accessori, estaríem parlant en termes generals. Però si entenem els materials amb què està fabricat i adaptem les cures en funció d’això, el panorama canvia. El primer pas per tenir-ne cura és entendre els materials de què està fet:

• Alumini: s’utilitza molt en barres de sostre transversals, perfils de cofres i maletes de sostre, portabicicletes de bola, portaesquís, rampes plegables i tensors lleugers. És resistent a la corrosió, però no indestructible. Els cops forts poden deformar-lo i el contacte prolongat amb determinats productes químics pot picar la superfície. A les zones costaneres, la salinitat accelera aquest deteriorament si no s’esbandeix amb regularitat.

• Acer i acer galvanitzat: present en caps d’acoblament, ganxos de remolc, mosquetons, ferratges de barres de sostre, sistemes antirrobatori per a portabicicletes i cadenes d’amarratge. Aguanta molta càrrega i vibracions constants, però si el recobriment es fa malbé per un cop o una fregada, apareix l’òxid. És el material que més agraeix una capa de protecció abans de guardar-lo.

• Plàstic i polímers tècnics: carcasses de cofres i maletes de sostre, organitzadors de maleter, protectors de cantonada, cantoneres, carcasses dels mecanismes de tancament dels portabicicletes i fundes rígides. Són lleugers i versàtils, però sensibles als raigs UV i als canvis bruscos de temperatura. Un cofre de sostre aparcat durant mesos al sol sense funda és un candidat clar a perdre color i tornar-se fràgil.

• Goma i cautxú: catifes antilliscants per al terra del maleter, topalls i silentblocks de les barres de sostre, braços de subjecció dels portabicicletes i portaesquís, juntes d’estanquitat dels cofres i protectors de ganxo. Ofereixen adherència i absorció dels impactes, però s’assequen i s’esquerden amb el sol, l’ozó i la calor acumulada. Probablement són els components que més noten el pas d’un estiu sencer sense ús ni manteniment.

• Materials impermeables i teixits tècnics: fundes per a cofres de sostre, cobertes protectores per a portabicicletes i portaesquís, lones de polièster impermeabilitzat i teixits amb tractament hidròfug. Protegeixen de la pluja, la pols i els excrements d’ocells, però les seves costures segellades i els seus recobriments tenen una vida útil limitada. Convé revisar-los cada temporada i tornar a aplicar-hi un tractament impermeable si l’aigua deixa de relliscar.

• Lona i teixits de cotó o de barreja: mantes de transport per a mobles i objectes delicats, bosses d’emmagatzematge per a accessoris de sostre i fundes de tela per a material esportiu. Són resistents a la tracció, però vulnerables a la humitat si es guarden sense haver-se assecat completament. Una manta doblegada i guardada en una bossa tancada quan encara està una mica humida acabarà fent olor de soterrani en dues setmanes.

• Niló i polièster: són la base de la majoria de corretges de subjecció, cinxes per fixar bicicletes al portabicicletes, cintes d’amarratge dins del cofre, xarxes elàstiques i polps. Suporten molta tensió, però perden resistència si estan exposats durant mesos al sol directe o entren en contacte amb productes químics agressius com dissolvents o combustibles. Una corretja que es deixa estesa al sol durant tot l’estiu pot haver perdut un percentatge considerable de la seva capacitat de càrrega sense que es pugui apreciar a simple vista.

• Escuma i materials encoixinats: perfils de protecció per a esquís i taules dins del portaesquís, embolcalls per a bicicletes al portabicicletes, farciments de cantoneres i separadors de càrrega del maleter. Compleixen la seva funció mentre mantinguin la seva estructura cel·lular. Una vegada que es comprimeixen de manera permanent, s’empapen o estan exposats massa temps a la calor, deixen d’absorbir els impactes i es converteixen pràcticament en elements decoratius.

Cures segons el material de fabricació

Ara que hem repassat els principals materials de fabricació, els seus punts forts i les seves debilitats, podem centrar-nos plenament en com tenir-ne cura. Els analitzarem un per un:

• Alumini i metalls lleugers: després d’utilitzar barres de sostre, portabicicletes o portaesquís, convé passar-hi un drap sec per retirar la pols, la sorra, les restes d’insectes i, especialment, la salinitat si vius a prop de la costa o has circulat per carretera a l’hivern. Si hi ha taques més adherides, utilitza aigua tèbia amb una mica de sabó neutre i asseca immediatament. Evita fregalls metàl·lics o esponges abrasives que puguin ratllar la capa anoditzada o l’acabat protector. Per emmagatzemar les barres i els perfils, tria un lloc sec i horitzontal, sense apilar-hi un pes excessiu a sobre. Si el portabicicletes o el portaesquís es desmunta per temporades, guarda’l a la seva bossa o caixa original, o embolicat amb una manta fina per evitar fregaments entre les peces.

• Acer i acer galvanitzat: revisa periòdicament els caps d’acoblament, els ganxos de remolc, els mosquetons, els sistemes antirrobatori i els ferratges de les barres, buscant punts on la galvanització o la pintura s’hagin saltat. Si apareix un punt d’òxid, neteja’l amb un raspall de cerres suaus i aplica una fina capa d’oli protector o cera específica per a metall abans de guardar-lo. Els ganxos i les cadenes s’han de guardar penjats o en caixes ventilades; mai amuntegats sobre un terra humit del garatge. Els mecanismes de tancament i els cadenats agraeixen una gota d’oli fi al pany un parell de vegades l’any.

• Plàstic i polímers: els cofres de sostre, les maletes rígides, els organitzadors de maleter i les carcasses dels portabicicletes es netegen amb aigua i sabó suau. No utilitzis dissolvents, acetona, amoníac ni netejadors abrasius que puguin atacar la superfície o eliminar-ne la brillantor. El gran enemic en aquest cas és el sol prolongat: si el cofre passa mesos muntat sense utilitzar-se, una funda protectora marca la diferència. Per als accessoris que es desmunten, guarda’ls en un armari, una caixa o una zona protegida del sol. Un cop l’any pots aplicar un protector UV específic per a plàstics si el fabricant ho recomana; ajuda a retardar la decoloració i la fragilitat.

• Goma i cautxú: els braços de subjecció del portabicicletes, els topalls i silentblocks de les barres, les juntes d’estanquitat del cofre i les catifes antilliscants del maleter es renten amb aigua i sabó neutre. Asseca’ls bé i guarda’ls lluny de fonts de calor i de la llum solar directa. Si la peça ho permet, passar-hi un drap lleugerament humitejat amb glicerina ajuda a mantenir l’elasticitat i evita que els braços del portabicicletes quedin rígids després d’un hivern sense ús. No utilitzis olis minerals, WD-40 ni derivats del petroli, perquè degraden el cautxú i el tornen enganxós.

• Materials impermeables i teixits tècnics: les fundes de cofre, les cobertes de portabicicletes i les lones amb tractament hidròfug es netegen amb un drap humit o una esponja suau. Si hi ha fang sec o excrements d’ocells, deixa que s’estovin durant uns minuts abans de fregar. Asseca’ls sempre a l’aire abans de plegar-los i guardar-los. Revisa les costures segellades un cop per temporada; si veus que el segellat es desenganxa o que l’aigua deixa de relliscar, hi ha esprais impermeabilitzants i kits de reparació de costures que permeten recuperar la protecció. No els posis a la rentadora tret que el fabricant ho indiqui expressament.

• Lona i teixits naturals o de barreja: les mantes de transport, les bosses d’emmagatzematge per a accessoris de sostre i les fundes de tela per a material esportiu s’han de sacsejar després de cada ús per eliminar terra, pèls i restes. Si s’han mullat, deixa’ls assecar completament estesos abans de doblegar-los. Guarda’ls en un lloc ventilat; una bossa tancada hermèticament amb la tela encara una mica humida és una invitació a la floridura. Per a taques localitzades, utilitza aigua tèbia i sabó de Marsella o similar. Si han d’estar guardats durant diversos mesos, posa’ls en una funda de cotó transpirable, mai en plàstic segellat.

• Niló i polièster de corretges i cinxes: les cintes de fixació de bicicletes al portabicicletes, les corretges d’amarratge del cofre, els polps i les xarxes elàstiques mereixen una inspecció visual abans de cada ús. Busca talls, fils solts, decoloració intensa o zones rígides al tacte. Renta-les a mà amb aigua tèbia i sabó suau si estan brutes, i deixa-les assecar penjades a l’ombra. No les guardis amb el trinquet o la sivella tensats; allibera sempre la tensió abans d’enrotllar-les. Emmagatzema-les en un lloc fresc i sec, idealment penjades o en una bossa de tela transpirable, lluny de dissolvents, combustibles i fonts de calor.

• Escumes i encoixinats: els perfils de protecció del portaesquís, els embolcalls d’escuma per als quadres de bicicleta i els separadors encoixinats del maleter s’han de sacsejar i aspirar si tenen pols. Si es mullen, pressiona’ls suaument amb una tovallola per extreure’n l’aigua i deixa’ls assecar a l’aire lliure en posició horitzontal, sense retorçar-los. No els guardis comprimits durant mesos en una caixa massa ajustada, perquè perden capacitat de recuperació i deixen de protegir. Si han d’estar guardats durant un temps, és millor posar-los en una bossa àmplia on puguin mantenir la seva forma.

Mites i veritats de les xarxes socials

Els creadors de contingut busquen qualsevol manera de captar l’atenció, i n’hi ha que comparteixen trucs falsos sobre la cura dels materials o solucions miraculoses per eliminar floridura, taques o corrosió. No tot el que brilla és or. Tot i que alguns mites virals tenen una certa base raonable, d’altres directament fan malbé l’accessori. Vegem els més habituals quan parlem de barres, cofres, portabicicletes i accessoris de bola.

Mite: ruixar les juntes de goma del cofre de sostre i els braços del portabicicletes amb WD-40 perquè semblin nous.

La realitat és que: el WD-40 és un producte excel·lent per desplaçar la humitat, afluixar peces metàl·liques oxidades i protegir el metall. Però no està formulat per nodrir plàstics ni gomes. A les juntes d’estanquitat del cofre pot accelerar la degradació del cautxú i deixar una pel·lícula greixosa que atrau més pols i brutícia. En els braços de goma del portabicicletes, pot assecar el material a mitjà termini i fer que perdi adherència sobre el quadre de la bicicleta. Si vols renovar l’aspecte d’una goma, utilitza un condicionador específic a base de glicerina. Si vols protegir un plàstic descolorit, busca un restaurador de plàstics, no un lubricant multiús.

Mite: greixar la bola del remolc abans de muntar-hi el portabicicletes perquè entri millor.

La realitat és que: aquest és un dels més perillosos. La bola del remolc ha d’estar neta i desgreixada. El greix redueix la fricció entre la bola i el sistema d’acoblament del portabicicletes, fet que pot provocar que el mecanisme no faci prou pressió o que s’afluixi amb les vibracions. A més, el greix acumula terra, sorra i partícules metàl·liques que actuen com un paper de vidre. El correcte és netejar la bola amb un drap i un desgreixant suau, assegurar-te que no hi hagi òxid ni rebaves i muntar el portabicicletes en sec.

Mite: deixar les barres de sostre i el cofre muntats tot l’any per no haver-los de posar i treure.

La realitat és que: entenc la temptació, però un cofre de sostre aparcat durant dotze mesos al sol, al vent i a la pluja es deteriora molt més ràpid que un que es guarda al traster entre viatges. El plàstic perd flexibilitat, les juntes s’assequen, els panys s’encallen i el color s’apaga. A més, portes un pes extra i una resistència aerodinàmica que no necessites durant mesos, amb la despesa de combustible que això comporta. El més sensat és desmuntar-lo, netejar-lo, assecar-lo i guardar-lo quan no tinguis previst utilitzar-lo durant diverses setmanes.

Mite: rentar el cofre de sostre amb la mateixa pistola a pressió que utilitzes per als baixos del cotxe.

La realitat és que: l’aigua a alta pressió pot entrar per les juntes dels panys, les frontisses i els punts d’ancoratge, generant humitats internes i oxidant mecanismes que no estan dissenyats per suportar aquest cabal. Tampoc convé utilitzar desgreixants agressius ni productes amb amoníac sobre el plàstic del cofre. El més adequat és utilitzar aigua a baixa pressió o una mànega convencional, sabó neutre i una esponja suau. Per a la brutícia incrustada, deixa actuar el sabó durant uns minuts abans de fregar.

Mite: guardar el cofre de sostre tancat hermèticament durant mesos perquè no hi entri pols.

La realitat és que: si el tanques hermèticament amb qualsevol resta d’humitat a l’interior, condensació o simplement l’aire viciat d’un garatge tancat, estàs creant l’entorn perfecte per a la floridura i les males olors. El més recomanable és netejar-lo, assecar-lo bé i deixar-lo lleugerament entreobert si l’espai ho permet, o com a mínim col·locar-hi un absorbent d’humitat abans de tancar-lo. Si tens una funda de tela transpirable, encara millor que posar-lo dins d’una bossa de plàstic segellada.

Mite: si el portabicicletes no es mou, no cal revisar els cargols ni l’acoblament.

La realitat és que: que no es mogui a l’aparcament no significa que tot estigui bé. Les vibracions de la carretera, els sots i els canvis de temperatura van afluixant la cargolaria i desgastant els punts de suport progressivament. Un portabicicletes que avui sembla ferm pot tenir un cargol amb només el 60 % del seu parell d’estrenyiment. Revisa l’estrenyiment de la bola, els braços de subjecció i les corretges abans de cada viatge llarg. La inspecció periòdica no és opcional; és el que evita que una bicicleta surti volant a l’autovia.

La regla general és senzilla: si un consell de les xarxes socials no especifica per a quin accessori serveix, quin producte concret cal utilitzar i quines precaucions s’han de prendre, mira’l amb escepticisme. Els fabricants de barres, cofres, portabicicletes i accessoris de remolc publiquen instruccions de manteniment a les seves fitxes tècniques i manuals. Aquesta informació, menys vistosa que un vídeo de quinze segons amb música èpica, és la que realment protegeix la teva inversió i la teva seguretat.

Preguntes freqüents

Cada quant de temps he de revisar els meus accessoris de transport?

L’ideal és fer una inspecció visual ràpida abans de cada viatge, especialment si muntaràs el cofre o el portabicicletes després d’haver-los tingut guardats durant mesos. Una revisió més a fons de les barres, la cargolaria i els mecanismes d’acoblament a la bola de remolc cada tres o sis mesos és suficient. Si els utilitzes diàriament o cada cap de setmana, revisa el parell d’estrenyiment dels cargols amb més freqüència.

Puc passar el cotxe pel túnel de rentat amb el cofre o el portabicicletes muntat?

No és recomanable. Tot i que alguns fabricants permeten el rentat a baixa pressió, els raspalls i els dolls d’alta pressió dels túnels de rentat automàtics poden fer malbé els panys, forçar les frontisses del cofre, desajustar els braços del portabicicletes o arrencar les antenes i els sensors. A més, els productes químics que s’utilitzen, com ara ceres i desgreixants, poden atacar els plàstics i les gomes. El millor és desmuntar-los abans d’entrar-hi o rentar-los a mà amb aigua i sabó neutre.

Què faig si la funda del meu portabicicletes o cofre té un petit esquinç?

Si és una funda de teixit tècnic impermeable, hi ha cintes adhesives de reparació específiques i segelladors líquids que permeten fer una reparació provisional i eviten que hi entri aigua. Per a una reparació duradora, el millor és contactar amb el servei tècnic o portar-la a un taller especialitzat perquè puguin cosir i termosellar correctament el pegat, mantenint la garantia del producte.

Com puc evitar que els panys dels cofres i els cadenats del portabicicletes s’encallin o s’oxidin?

La pols, la salinitat de la costa i la humitat són els principals enemics dels panys. Evita utilitzar olis líquids multiús a l’interior del bombí, ja que atrapen la pols i creen una pasta que acaba bloquejant el mecanisme. El correcte és utilitzar un lubricant sec en esprai, com ara el grafit o el tefló, que lubrica sense embrutar. Aplica’n una petita quantitat, introdueix i treu la clau diverses vegades per repartir-lo i neteja’n l’excés amb un drap.

Puc utilitzar abrillantador de pneumàtics als braços de goma del portabicicletes perquè semblin nous?

No, és un error molt habitual. Els abrillantadors de pneumàtics solen contenir silicones i olis que deixen la superfície de la goma extremadament relliscosa. Això redueix dràsticament la fricció i l’adherència sobre el quadre de la bicicleta, i pot provocar que es desprengui durant el viatge. Per nodrir la goma i evitar que s’esquerdi, utilitza únicament condicionadors específics per a cautxú a base d’aigua o glicerina, que hidraten sense alterar la capacitat de subjecció.

És cert que el sol fa més malbé els accessoris que la pluja?

En la majoria dels materials sí, especialment en zones amb una radiació elevada com les Canàries. La radiació ultraviolada degrada els plàstics dels cofres, les gomes dels portabicicletes i les cinxes de subjecció a escala molecular, de manera acumulativa i irreversible, assecant-los i fent-los perdre flexibilitat. La pluja és un problema sobretot si l’accessori es guarda humit i genera floridura. Guardar els cofres, les barres i els portabicicletes a l’ombra, en un garatge, o utilitzar fundes protectores quan no es fan servir és la mesura de manteniment més efectiva que existeix.

Quan m’he de plantejar substituir el meu portabicicletes o el meu cofre de sostre?

Has de substituir-los quan presentin esquerdes estructurals al plàstic, deformacions als perfils d’alumini, mecanismes de tancament que ja no assegurin correctament l’obertura, braços de goma que hagin perdut la seva elasticitat i adherència, o si han superat la vida útil recomanada pel fabricant. També si han patit un cop fort o un accident. Davant del dubte amb un element de seguretat, és millor substituir-lo. Una fallada en la subjecció a la carretera pot tenir conseqüències molt greus.

Els accessoris de qualitat requereixen una cura de qualitat

Tenir cura dels accessoris de transport no requereix un màster en química ni una tarda sencera cada setmana. Requereix cinc minuts després de cada ús: netejar, assecar, alliberar la tensió i guardar-los al seu lloc. També una mica de sentit comú per no aplicar productes pensats per al metall sobre goma o plàstic. I, finalment, una mica de pensament crític davant dels vídeos virals que prometen solucions màgiques amb un pot a mig gastar que tots tenim en algun calaix.

Els accessoris de transport estan constantment sotmesos a tensió, intempèrie, fregaments, talls, abrasions, pes i gravetat. El mínim que mereixen és una mica de cura i alguna revisió de tant en tant. Però, sobretot, no sotmetre’ls a experiments extrets d’un reel. Per això, a Rodi Motor Services volem oferir-te informació vàlida sobre la cura i el manteniment que requereixen aquests components, a més d’oferir-te tota la gamma d’accessoris de transport que tenim disponible de marques com Thule i Towcar, perquè puguis sortir a gaudir sense limitacions d’espai. Visita qualsevol dels nostres tallers per sol·licitar més informació sobre accessoris i compatibilitat.

Quan surtis d’excursió o planifiquis una ruta amb bicicleta, agrairàs haver tingut cura dels teus accessoris l’última vegada que vas sortir. Volem que cuidis la teva inversió.