El circuit de Lleida a les serres del Pirineu

Catalunya és probablement una de les regions més privilegiades amb rutes increïbles per recórrer en moto. I encara que, quan pensem en terres catalanes, la ment sol anar directament a la costa, amb les seves carreteres enganxades al Mediterrani com la ruta de la Costa Brava, o als ports profunds de muntanya, existeixen territoris intermedis, zones de transició que ofereixen algunes de les experiències de conducció més completes de la geografia local. La zona que visitarem es troba cap a l’interior, on la plana agrícola dona pas al Prepirineu, i on les valls fluvials s’encaixen entre serres que anuncien l’alta muntanya sense arribar a la duresa tècnica dels cims de fred perpetu.

Avui partirem de Lleida i seguirem el camí de l’aigua, que s’endinsa al cor del Pirineu lleidatà i gironí i torna travessant la Catalunya central. Avui no batrem rècords de velocitat ni intentarem circular per autopistes la major part del temps. És un viatge pensat per sentir l’asfalt i gaudir del paisatge, descobrint l’essència de Catalunya entre corba i corba. Al llarg de gairebé 500 km, recorrerem pobles medievals, catedrals romàniques, mercats centenaris i una gastronomia que canvia subtilment a mesura que ascendim en latitud i altitud.

Hem de ser clars en un punt. Aquesta ruta és ideal per a un cap de setmana llarg o per a dos dies de viatge ben aprofitats. Fer-la en un dia és possible, sí. Però no té gaire sentit agotar-se en excés només per aconseguir-ho. És prou extensa per desconnectar del ritme urbà, exigeix una conducció tècnica però no extrema en els seus trams de muntanya i recompensa el viatger amb parades que mereixen una visita tant pel seu interès cultural com per la seva oferta gastronòmica. Si el que busques és una opció diferent per a una escapada que combini moto, patrimoni i gastronomia, aquest circuit és una proposta que de ben segur no et deixarà indiferent.

I el millor de tot és que és un circuit versàtil: pots fer-lo amb una moto de turisme esportiu i gaudir de les corbes amb precisió, o amb una trail i aprofitar la comoditat en els trams llargs i la capacitat d’afrontar possibles desviaments per camins secundaris. Fins i tot una naked de mitjana cilindrada serà perfectament capaç de completar el circuit amb solvència, ja que les velocitats mitjanes no són excessives i el que importa és el tacte, no pas la potència bruta.

Preparació del viatge

Com hem vist anteriorment, obrir gas és el començament del desplaçament, però el viatge comença abans, amb la preparació. La planificació és la clau de l’èxit en les rutes de muntanya, on els imprevistos poden tenir conseqüències més serioses que en plena zona urbana.

L’època de l’any és el primer factor que cal tenir en compte. Tot i que la ruta és transitable durant gran part de l’any, els mesos ideals són la primavera, a partir de l’abril, i la tardor, fins a principis de novembre. A la primavera, les valls del Segre i del Freser es troben en la seva màxima esplendor, amb la vegetació en ple creixement i els dies començant a allargar-se. La tardor, per la seva banda, ofereix l’espectacle dels boscos caducifolis canviant de color, especialment a la zona de Ribes de Freser i el Ripollès, on les rouredes i fagedes tenyeixen el paisatge d’ocres i daurats.

A l’estiu, els trams de vall poden resultar calorosos, especialment l’inici des de Lleida i el tram final de tornada. Les temperatures poden superar els trenta graus a la plana d’Urgell, fet que fa recomanable sortir ben d’hora al matí o esperar a última hora de la tarda per fer aquests trams. A l’hivern, els passos de muntanya prop d’Alp i Ribes de Freser poden presentar neu o gel, especialment a les zones d’ombra i a partir dels mil metres d’altitud. Això fa desaconsellable la ruta per a motos de turisme estàndard entre desembre i març, tret que es tracti d’un dia assolellat i s’hagi consultat prèviament l’estat de les carreteres. D’aquí que la planificació sigui clau.

Pel que fa a l’equipament, hem de confiar en les capes. En sortir de Lleida, a la plana, les temperatures poden ser suaus o fins i tot càlides, però a mesura que ens acostem a la Seu d’Urgell i superem el port cap a Alp, el termòmetre pot baixar deu graus en qüestió d’una hora. Un equipament que permeti afegir o treure capes interiors és fonamental. La jaqueta hauria de ser preferiblement impermeable o comptar amb una membrana que permeti transpirar però que protegeixi de la pluja inesperada, habitual a les zones de muntanya fins i tot en dies aparentment clars.

No oblidis portar guants de recanvi, uns de més lleugers per a l’inici i uns altres de més tèrmics i impermeables per a la muntanya. Les botes han de ser còmodes per caminar, ja que a les parades culturals passaràs una estona dret, però prou protectores per a la conducció. És preferible que el casc sigui integral per la protecció addicional a les carreteres de muntanya, on el vent lateral pot ser traïdor als ports.

Com hem comentat, el tipus de moto per a aquesta ruta és molt versàtil. Una naked de mitjana cilindrada es trobarà com peix a l’aigua en els trams sinuosos del Prepirineu, on el pes contingut i l’agilitat són avantatges. Una trail o crossover aportarà comoditat en els trams més rectes de la tornada i una millor protecció contra el vent als ports, a més d’una posició de conducció més dreta que redueix la fatiga cervical. Fins i tot una esportiva de turisme tindrà el seu espai a les carreteres àmplies i ben asfaltades de la zona de Vic i Manresa, on es poden aprofitar les prestacions i posar a prova la velocitat.

L’important és que la moto estigui en bon estat, especialment els pneumàtics, ja que a les carreteres de muntanya la temperatura de l’asfalt varia molt entre les zones de sol i les d’ombra. Un pneumàtic fred en una zona d’ombra pot no tenir l’adherència esperada, fins i tot si pocs minuts abans, al sol, es trobava a la seva temperatura òptima. Revisa també el sistema de frens, les llums i el nivell d’oli abans de sortir. Afortunadament, trobaràs tallers mecànics de Rodi Motor Services a Lleida, on podràs fer una revisió ràpida abans del viatge, cosa que et donarà temps per ocupar-te dels altres preparatius.

Pel que fa al combustible, no hauria de ser un problema, però és una bona pràctica omplir el dipòsit a les localitats principals. A la Seu d’Urgell i a Vic trobaràs gasolineres de gran capacitat i amb horaris amplis, algunes fins i tot obertes les vint-i-quatre hores. En els trams més curts, entre Oliana i la Seu, o entre Torelló i Vic, les distàncies són curtes, però portar el dipòsit per sobre de la meitat sempre dona tranquil·litat en zones de muntanya, on les gasolineres poden tancar aviat o tenir horaris reduïts els caps de setmana.

És recomanable portar una mica d’efectiu, ja que alguns restaurants més tradicionals de pobles petits poden no acceptar targetes, o els datàfons poden fallar en zones amb cobertura mòbil limitada. Sempre convé portar eines bàsiques per a la moto. Uns guants de recanvi i una petita farmaciola són elements vitals. Som-hi.

El circuit de Lleida a les serres del Pirineu: tram per tram

Dia 1, de la plana a la muntanya

El primer dia està pensat per anar guanyant altura i complexitat en la conducció de manera progressiva. Sortim de Lleida amb el dipòsit ple i amb les energies renovades, amb l’avantatge que tenim la ment clara i el cos descansat per afrontar els trams més exigents.

De Lleida a Balaguer (20 minuts)

L’inici és suau. Prenem direcció nord cap a Balaguer seguint la carretera C-13, que voreja el Segre. Són uns 27 km que es recorren en uns 25 minuts. La carretera és ampla, amb bones rectes i revolts oberts que permeten escalfar motors sense forçar. Serveix per ajustar la postura, familiaritzar-se amb el pes de la moto carregada i trobar el punt d’equilibri entre comoditat i adherència. Com hem fet en altres rutes, l’aigua serà la nostra guia: anem riu amunt.

Balaguer, amb la seva història medieval i el seu pont sobre el Segre, mereix una breu parada de deu minuts per estirar les cames i fer les primeres fotografies. La ciutat conserva restes de la seva muralla i el convent de Sant Domènec, amb la seva església gòtica. Si tens temps, val la pena pujar fins al castell Formós, des d’on es domina tota la plana. És un bon moment per comprovar que tot l’equipatge estigui ben subjectat i per ajustar la pressió dels pneumàtics si és necessari.

De Balaguer a Bassella (30 minuts)

Aquí la cosa comença a posar-se interessant. Deixem la plana i comencem a seguir el curs del riu Segre cap al nord, endinsant-nos a la comarca de l’Alt Urgell. Són uns 55 quilòmetres que ens prendran al voltant de quaranta minuts. La carretera es torna més sinuosa, el paisatge canvia del verd agrícola a tons més terrosos i rocosos, i les muntanyes comencen a tancar l’horitzó.

La conducció exigeix més atenció, però els revolts són lògics i divertits, amb un bon peralt i una visibilitat generalment correcta. L’asfalt sol estar en bon estat en aquest tram, tot i que convé estar atent a possibles restes de grava després de dies de vent o pluja. A mesura que avancem, els pobles es fan més petits i la densitat de trànsit disminueix notablement, cosa que permet gaudir de la carretera amb més llibertat, sempre respectant els límits.

Abans d’arribar a Oliana, farem un desviament molt breu que val molt la pena per a qualsevol amant de les dues rodes. A pocs quilòmetres del nostre destí, seguint la carretera que voreja el Segre, arribem a Bassella. El desviament és mínim, amb prou feines uns minuts de conducció, i està perfectament senyalitzat.

Parada al Museu de la Moto de Bassella (1 hora)

El Museu de la Moto de Bassella és una d’aquelles joies que pocs coneixen i que tot motorista hauria de visitar almenys una vegada. Si som sincers, aquesta ruta la vam traçar pensant en visitar aquest museu durant el trajecte.

Situat en un entorn rural, lluny del soroll de les grans ciutats, aquest museu reuneix una impressionant col·lecció de motocicletes que abraça més d’un segle d’història sobre dues rodes.

La visita mereix almenys una hora, temps suficient per recórrer les sales amb calma i admirar models que van des de les primeres bicicletes motoritzades de principis del segle XX fins a motocicletes esportives dels anys vuitanta i noranta. Hi ha exemplars de marques europees clàssiques, però també peces més exòtiques i poc habituals que sorprendran fins i tot els més entesos. Tot un plaer per a l’ànima!

El que fa especial aquest museu no és només la quantitat de peces, sinó la passió amb què estan exposades i conservades. Cada moto té la seva fitxa tècnica, el seu context històric i, en molts casos, anècdotes que connecten el visitant amb l’època en què va rodar per primera vegada. És un lloc on es respira l’amor per la mecànica i per la llibertat que representa viatjar en moto.

Per als que fem aquesta ruta en moto, la visita té un valor afegit. Veure com ha evolucionat la tecnologia, com han canviat els dissenys i com s’han anat resolent els problemes d’ergonomia, frenada o suspensió al llarg de les dècades ajuda a valorar encara més la màquina que ens ha portat fins aquí. És una pausa cultural que encaixa perfectament amb l’esperit del viatge.

El museu sol tenir horaris reduïts, especialment entre setmana i fora de temporada alta, per la qual cosa és recomanable consultar prèviament si està obert el dia que planeges fer la visita. Durant la temporada d’estiu i els caps de setmana, l’horari és més ampli i de vegades s’hi organitzen activitats complementàries.

De Bassella a la Seu d’Urgell (45 minuts)

Després de la visita al museu, contemplem la nostra moto amb emoció i reprenem la carretera amb les energies renovades i unes quantes imatges de motocicletes històriques donant voltes pel cap (quines ganes de tenir-ne una de clàssica). De Bassella fins a la Seu d’Urgell ens queden uns 40 km que es recorren en uns 45 minuts.

Aquest tram és, possiblement, el més bonic de tot el dia. La carretera s’encaixa definitivament a la vall del Segre, amb les muntanyes tancant l’horitzó a banda i banda. L’asfalt està en bon estat i el traçat convida a fluir, amb revolts de radi mitjà que s’encadenen de manera natural. No hi ha presses, no hi ha trànsit dens, només la moto, el paisatge i el so del riu acompanyant el recorregut.

A mesura que avancem, els pobles es fan més petits i l’arquitectura canvia subtilment. Les cases de pedra amb teulades de pissarra comencen a ser més freqüents, anunciant que ens acostem al Pirineu. Els boscos de pi negre cobreixen els vessants i, durant els mesos freds, és possible veure neu als cims més alts.

L’arribada a la Seu d’Urgell marca el final de la primera part del dia. La ciutat apareix de sobte en un eixamplament de la vall, amb la seva catedral dominant l’horitzó i el riu Valira unint-se al Segre just als afores. És una sensació d’èxit haver arribat fins aquí, i l’ambient de la ciutat convida a quedar-s’hi. La temperatura ha baixat diversos graus respecte a la sortida de Lleida i l’aire es nota més net, més fresc, més de muntanya. Com si respiréssim millor.

Parada per dinar a la Seu d’Urgell (1 hora i 30 minuts)

La capital de l’Alt Urgell és una ciutat amb molt de caràcter, que combina la seva funció de centre de serveis de la comarca amb un patrimoni històric notable. Aquí convé aturar-se almenys una hora i mitja per dinar amb calma i visitar el nucli antic. La gastronomia local gira al voltant dels productes de muntanya, amb influències andorranes i aragoneses per la proximitat de les fronteres.

Busca restaurants al nucli antic, a prop de la catedral, on l’ambient és més autèntic. El xai a la brasa, els plats de bolets a la tardor, la truita de riu o una bona olla aranesa si el dia és fred són apostes segures. No marxis sense tastar el formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya, amb denominació d’origen, que es pot gaudir sol o amb codonyat. Per als més llaminers, la coca de recapte és un clàssic de la rebosteria local.

La catedral de Santa Maria, amb el seu claustre romànic del segle XII, és una visita obligada de vint minuts després de dinar per fer la digestió tot caminant. És una de les catedrals romàniques més importants de Catalunya, que destaca per la seva arquitectura romànica i pel seu claustre. El Museu Diocesà, annex a la catedral, conserva una interessant col·lecció d’art romànic i gòtic.

De la Seu d’Urgell a Alp (40 minuts)

Després de dinar, ens espera el tram més exigent del dia. Creuem cap a la província de Girona, endinsant-nos a la comarca de la Baixa Cerdanya. Són uns 41 quilòmetres que, a causa de la naturalesa de la carretera de muntanya, ens prendran aproximadament 40 minuts. Pugem ports, travessem zones boscoses i l’aire es torna notablement més fresc a mesura que guanyem altitud.

La concentració ha de ser màxima, especialment als revolts tancats i en els canvis de rasant. El port que separa la Seu de la Cerdanya no és dels més durs, però sí que requereix atenció pel seu traçat sinuós i per la possibilitat de trobar bestiar solt en determinades èpoques de l’any. El paisatge torna a canviar i ara hi predominen els boscos de pi roig i les zones de prats d’alta muntanya.

L’arribada a Alp, ja a la comarca de la Baixa Cerdanya, és una recompensa visual. La vall s’obre, les vistes són àmplies i es respira un aire diferent, més pur i fred. Alp és un poble que viu del turisme de muntanya, amb estacions d’esquí properes i una oferta d’activitats a l’aire lliure important. A l’hivern, la zona s’omple de visitants, però a la primavera i la tardor es pot gaudir amb tranquil·litat.

D’Alp a Ribes de Freser (50 minuts)

Baixem des de la Cerdanya cap a la vall del Ripollès, seguint carreteres que descendeixen amb revolts amplis i vistes espectaculars. Són 32 km que es recorren en uns 50 minuts. La carretera serpenteja entre muntanyes, oferint panoràmiques de la vall que s’obre als nostres peus. És un tram molt entretingut per a la moto, amb l’asfalt generalment en bon estat i revolts que permeten mantenir un bon ritme sense assumir riscos innecessaris.

Ribes de Freser, amb el riu Freser als seus peus i el Cremallera de Núria a prop, és un poble amb encant on allotjar-se. El nucli urbà és petit però ben conservat, amb carrers empedrats i cases de pedra que parlen del seu passat industrial i miner. El sopar aquí pot ser en algun dels restaurants tradicionals de la zona, on destaquen les carns a la brasa, els embotits casolans i els plats de caça durant la temporada.

Si disposes d’unes quantes hores addicionals, val la pena fer una passejada pel poble i visitar el santuari de Núria, tot i que això implicaria deixar la moto de banda. Per a l’endemà, és millor descansar i preparar la tornada amb calma.

Dia dos: de tornada per la Catalunya central

De Ribes de Freser a Torelló (35 minuts)

El descans a Ribes de Freser ens ha deixat amb les energies renovades. Tenim ganes de pujar a la moto. Sortim de la vall i comencem a guanyar perspectiva per la N-260. Són 36 km que es recorren en uns 35 minuts. La carretera és fluida, amb revolts de radi mitjà que permeten mantenir un ritme constant. El paisatge s’obre gradualment, deixant enrere l’alta muntanya per donar pas a turons boscosos i valls més àmplies.

Torelló és una vila industrial amb un nucli antic molt ben cuidat que mereix una visita. La parada de quinze minuts per prendre un cafè a la plaça de la Vila és l’inici perfecte per al dia. És un bon moment per revisar el nivell de combustible i preparar-se per al tram següent.

De Torelló a Vic (20 minuts)

Un tram curt però intens. 17 quilòmetres en uns 20 minuts ens deixen a la capital d’Osona. La carretera travessa una zona de transició entre el Prepirineu i la Catalunya central, amb paisatges de bosc mediterrani i zones agrícoles. L’arribada a Vic és sempre impactant, especialment si es fa per la carretera que voreja el riu Gurri, amb la ciutat apareixent a l’horitzó coronada per la seva catedral.

Parada per dinar a Vic (1 hora i 30 minuts)

Vic és, possiblement, el millor punt gastronòmic de tota la ruta. La fama dels seus embotits, especialment la llonganissa i el fuet, és merescuda, però la seva oferta va molt més enllà. Si la visita coincideix amb dimarts o dissabte, el mercat de Vic, a la plaça Major, és un temple per als amants del producte fresc, amb parades de carn, embotits, formatges i productes de l’horta. És un dels mercats més ben conservats de Catalunya i mereix una visita encara que no hi compris res. Tot i que és difícil sortir-ne sense algun embotit.

Per dinar, hi ha opcions per a tots els gustos, des de bars de tapes amb producte de qualitat fins a restaurants que treballen la carn de vedella de la zona, també amb denominació d’origen. No marxis sense tastar la llonganissa de Vic, ja sigui sola, en truita o com a ingredient d’algun plat. La gastronomia osonenca és una de les més completes de la Catalunya interior, amb influències de muntanya i de l’horta.

Dedica almenys una hora i mitja a aquesta parada. Aprofita per visitar la catedral, amb les pintures de Josep Maria Sert a la cúpula, que representen la història de Catalunya i de l’Església. El conjunt és impressionant i la visita guiada val la pena. Passejar per la plaça Major porticada, una de les més boniques de Catalunya, és un altre dels plaers de Vic. Els porxos medievals donen aixopluc a botigues i cafeteries, i l’ambient és sempre animat.

De Vic a Manresa (50 minuts)

Deixem Vic en direcció a Tona i, des d’allí, continuem per la N-141c, passant per Collsuspina, Moià i Calders abans d’arribar a Manresa. En lloc de prendre la ràpida C-25, aquesta alternativa travessa el Moianès per una carretera secundària molt més entretinguda per a recórrer amb moto, amb nombrosos canvis de rasant, corbes i paisatges de bosc mediterrani.

Durant el recorregut, el paisatge combina zones boscoses amb camps de cultiu i àmplies vistes del Moianès. A mesura que ens acostem a Manresa, l’entorn es va urbanitzant gradualment, però sense perdre del tot el seu caràcter rural.

Manresa, amb el Santuari de la Cova de Sant Ignasi com un dels elements més visibles a l’entrada de la ciutat, suposa una interessant parada cultural abans d’afrontar l’últim tram de la ruta.

Una parada d’uns vint minuts per a acostar-se al Santuari de la Cova de Sant Ignasi és molt recomanable. Es tracta d’un dels principals llocs de peregrinació del món jesuític, ja que Sant Ignasi de Loyola va passar una temporada a Manresa meditant i escrivint la primera versió dels seus cèlebres Exercicis Espirituals. El conjunt, aixecat sobre la cova original, combina elements barrocs i modernistes i ofereix unes magnífiques vistes cap a Montserrat i la vall del riu Cardener.

De Manresa a Lleida (1 hora i 20 minuts)

El tram final. Aquí la carretera s’obre, passem per Cervera, amb la seva imponent universitat històrica del segle XVIII i el seu nucli medieval ben conservat, i continuem cap a Tàrrega. Són uns 112 km que es recorren en una hora i 20minuts. És un tram per relaxar-se, estirar l’esquena i gaudir de les rectes i els revolts amplis de la plana d’Urgell.

Cervera mereix una parada si tens temps. La universitat és un impressionant edifici barroc, i el nucli antic té carrers empedrats i places amb encant. Tàrrega, per la seva banda, és coneguda per la seva fira de teatre i per la seva pastisseria, especialment els tortells.

L’arribada de tornada a Lleida marca el final d’un circuit rodó, on has vist com canviaven el paisatge, l’arquitectura i la gastronomia gairebé sense adonar-te’n. La sensació de completar el cercle, de tornar al punt de partida després d’haver recorregut l’interior de Catalunya, és gratificant i esgotadora alhora. És el moment d’aparcar la moto, treure’s el casc i repassar mentalment els millors moments del viatge. Quines motos més boniques, les del museu!

Consells de seguretat

La conducció en moto per aquest tipus de rutes, que combinen trams de vall i ports de muntanya, exigeix una atenció constant a diversos factors que poden condicionar la seguretat. Aquests consells no són advertiments genèrics, sinó recomanacions específiques basades en les característiques particulars d’aquest circuit.

• La gestió de la temperatura és fonamental als ports de muntanya. Quan pugem cap a Alp, l’asfalt pot estar sec i calent a les zones de sol, però presentar humitat o fred intens a les zones d’ombra dels boscos. Adapta la velocitat a la temperatura dels pneumàtics i evita frenades brusques a les zones ombrívoles, on l’adherència pot reduir-se de manera inesperada. Recorda que un pneumàtic necessita temperatura per treballar correctament, i els canvis bruscos d’exposició al sol poden enganyar la nostra percepció.
• La fatiga visual i mental és un enemic silenciós a les carreteres sinuoses. La concentració constant que exigeixen els revolts encadenats del tram entre Oliana i la Seu d’Urgell cansa més que una hora d’autopista. Respecta les parades cada hora o cada hora i mitja, encara que no sentis la necessitat física d’aturar-te. Baixar de la moto, mirar l’horitzó i beure aigua ajuda a restablir l’atenció. La deshidratació, fins i tot lleu, afecta negativament els reflexos i la capacitat de concentració.
• Els vorals i la grava a les carreteres secundàries poden ser traïdors. Als trams del Prepirineu, especialment després de pluges o a les zones d’ombra on l’asfalt triga més a assecar-se, és habitual trobar acumulacions de grava a l’interior dels revolts. Mantén una traçada que et permeti evitar el centre del revolt si veus restes de terra o pedres, i no inclinis la moto més del necessari durant els primers metres del gir. La precaució és millor que un ensurt.
• La visibilitat als revolts cecs de muntanya és un altre punt crític. Al tram de baixada des d’Alp cap a Ribes de Freser, molts revolts no permeten veure la sortida fins a l’últim moment. Mantén sempre una velocitat que et permeti aturar-te dins del teu camp de visió i utilitza el carril de manera responsable, sense envair el sentit contrari als revolts amb visibilitat reduïda, per molt buida que sembli la carretera. Un cotxe o una furgoneta poden aparèixer en qualsevol moment.
• La distribució de l’equipatge a la moto afecta directament l’estabilitat. Si portes maletes laterals i un bagul, assegura’t que el pes estigui tan baix i centrat com sigui possible. Als revolts d’enllaç ràpid de la tornada, entre Manresa i Lleida, un excés de pes a la part posterior o una distribució incorrecta pot fer que la moto es noti inestable en canviar de direcció. Revisa la pressió dels pneumàtics amb la moto carregada abans de sortir i ajusta la suspensió si la teva moto ho permet.
• El comportament davant d’imprevistos meteorològics requereix sang freda. A la muntanya, el temps pot canviar en qüestió de minuts. Si comença a ploure, redueix la velocitat progressivament, augmenta la distància de seguretat i evita moviments bruscos. La primera pluja és especialment perillosa perquè fa aflorar l’oli i la brutícia acumulats a l’asfalt. Si la pluja és intensa, busca refugi i espera que afluixi. No val la pena arriscar-se per arribar uns minuts abans.

Cal sortir disposat a sorprendre’s

Quan tracem una nova ruta, ho fem amb l’expectativa que trobarem alguna cosa nova, que ens omplirà i ens emocionarà. És amb aquest esperit que pugem a la moto a la recerca d’aventures. L’aventura d’aquests dies l’hem volgut fer pausada i amb un plantejament senzill, però encantador.

La ruta té un ritme perfecte. No t’exigeix presses, però tampoc t’avorreix. Cada tram té la seva pròpia personalitat, i les parades culturals i gastronòmiques a la Seu d’Urgell i Vic converteixen el viatge en alguna cosa més que una successió de revolts. És un itinerari per fer almenys una vegada i per repetir quan es vol canviar d’aires sense allunyar-se massa de casa. La sensació d’arribar de nou a Lleida, amb el casc a la mà i el record del vent fred d’Alp, és la millor recompensa per un cap de setmana ben aprofitat.

Cada motorista viurà aquesta ruta de manera diferent. Alguns es fixaran més en les carreteres, en el traçat i en els revolts. D’altres gaudiran més del patrimoni, de les catedrals i dels nuclis antics. I n’hi haurà que faran de l’aspecte gastronòmic el centre del viatge, buscant els millors restaurants i els productes locals. El més bonic d’aquesta ruta és que permet tot això, i més, sense renunciar a res.

La propera vegada que planegis una escapada, recorda que no cal anar gaire lluny per viure una aventura. De vegades, les millors rutes són al nostre propi territori, esperant a ser descobertes. Aquest circuit per l’interior de Catalunya és una d’aquelles joies que combinen tot el que un motorista pot demanar: bones carreteres, paisatges variats, cultura, bona taula i motos antigues perfectament conservades.

Abans o després de la ruta, Rodi Motor Services

Qualsevol ruta d’aquesta envergadura, amb els seus canvis de temperatura, les frenades als ports i els quilòmetres d’asfalt variat, passa factura tant a la mecànica com al cos. En arribar a casa, abans de guardar la moto al garatge, convé fer una revisió visual ràpida però exhaustiva que ens asseguri que tot està en ordre per a la propera sortida.

Recorda comprovar:

• Estat de la cadena (tornar-la a lubricar).
• Pressió dels pneumàtics.
• Pastilles de fre.
• Brutícia, pols i fang.

Si detectes qualsevol soroll estrany, una folgança a la direcció, vibracions anòmales o simplement vols assegurar-te que tot està perfecte per a la propera sortida, el més recomanable és portar-la a professionals de confiança. A Lleida, Rodi Motor Services compta amb l’equip i l’experiència necessaris per fer una revisió completa després de la ruta i qualsevol manteniment que la teva motocicleta necessiti. Deixar la moto a les seves mans garanteix que, la propera vegada que surtis a la carretera, l’única preocupació sigui triar el destí.

Una revisió professional pot detectar problemes incipients que un ull no entrenat passaria per alt, i el petit cost de la revisió ens pot estalviar problemes majors i despeses més elevades en el futur. A més, mantenir l’historial de manteniment al dia és important per al valor de revenda de la moto. A Rodi volem que surtis a passejar i que tornis amb total seguretat; per això et proposem una ruta on sabràs que som a prop. Som amb tu.