Ja són aquí les vacances d’estiu i amb elles els grans desplaçaments. Si no estem acostumats a fer grans recorreguts per autopistes, hem de tenir en compte una sèrie d’aspectes i consells que faran el nostre viatge més segur i relaxat.
Quan es condueix el cotxe durant un cert temps i a una velocitat constant, com sol passar en les vies ràpides, és impossible mantenir constant el nivell d’alerta durant tot el viatge. Està científicament provat que, durant aquest tipus de trajectes, l’estat d’alerta varia amb el temps, i ofereix fluctuacions molt curioses.
A l’inici del trajecte, l’atenció és màxima, podem mantenir amb facilitat l’atenció de tot el que ens envolta, i som capaços de mantenir la velocitat preestablerta.
Més tard, la remor de l’asfalt i la velocitat constant, així com l’aparent facilitat de la via, porten a una monotonia i a una falsa sensació de seguretat. Per això és més fàcil deixar-se portar pels pensaments, per la conversa, i estar més atent a elements com l’equip de música o fins i tot el paisatge.
La tercera etapa apareix en adonar-nos d’aquest descens d’atenció. Normalment s’arriba a aquesta conclusió després d’una imprecisió en la trajectòria, de trepitjar una línia o sorprendre’ns en ser avançats per un vehicle que no s’havia vist. Després d’aquests símptomes s’intenta recuperar la frescor i l’atenció. Però aquest és l’avís de la necessitat d’un descans.
Si malgrat això insistim a continuar, arriba una quarta fase de descens d’alerta i que sol ser l’avís de successius cicles de relaxació i alerta, en els quals aquests últims s’escurcen exponencialment i els de disminució d’atenció s’amplien en temps de durada i augment de fatiga.
Al final del viatge, davant la fi del trajecte, se sol reactivar l’atenció al volant, però el cansament acumulat fa que no estiguem especialment àgils de reaccions.
?RECOMANACIONS RODI MOTOR SERVICES
- Assegurar un descans previ i una alimentació lleugera durant el trajecte.
- Mantenir una temperatura ambient fresca en el vehicle.
- Evitar en la mesura que sigui possible els controls de velocitat de creuer, ja que fan més monòton el viatge.
- Variar el tipus de conducció evitant una velocitat constant. Es pot, per exemple, practicar una conducció d’estalvi de combustible, la qual cosa permet trencar la monotonia d’una autopista, en anar descobrint i aprofitant trams de sensibles baixades, pujades o de pla.
- Una altra opció seria jugar amb la velocitat, passant cada quatre o cinc quilòmetres dels 100-105 km/h als 120 km/h, però sempre respectant les limitacions de la via i el moment.
- En vies importants, prescindir del navegador o obviar-lo obliga a estar més atents als cartells informatius, de poblacions, distàncies, gasolineres properes. Estar atents a aquests elements lligats directament amb la conducció permet mantenir un nivell d’alerta superior.
- Descansar cada dues hores en aquest tipus de vies és més recomanable encara que en carreteres secundàries.
- Extremar les precaucions al final del viatge i descansar si és necessari, encara que s’estigui molt prop de la destinació.